Moltes raons

Diumenge és el dia. Després d'una preparació d'uns quants mesos, amb l'habilitació de punts de recollida de vot anticipat als districtes, la consulta sobre la independència arriba a Barcelona. La capital catalana comparteix amb una vintena de municipis la que serà l'última onada.

Hi ha moltes raons per anar a votar. Perquè s'és partidari de la independència o perquè no se n'és, perquè és la primera vegada que es demana per la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat o perquè es vol participar en una iniciativa més enllà d'anar a les urnes cada cop que arriben unes eleccions. Totes aquestes són vàlides.

Matthew Tree, Francesc Ribera, Xavier Graset, Julià de Jòdar i, fins i tot, Montserrat Nebrera –en la sèrie d'entrevistes publicades pel company Sergi Picazo– s'han mostrat favorables a una iniciativa amb simpaties evidents per part d'alguns partits –i antipaties d'altres–, la força de la qual rau en el fet que ha sorgit des de la societat civil.

La de Barcelona marca el final d'un procés. Diumenge acaben els referèndums que van néixer el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Més de 550 poblacions hauran interpel·lat els ciutadans sobre la independència de Catalunya i, en espera del que passi diumenge, més de 600.000 catalans s'hauran sentit interrogats, sobre un cens superior als 4 milions. El “sí” ha guanyat de carrer.

Sigui quin sigui el resultat de Barcelona, els números ja són un èxit. És difícil recordar alguna altra acció que hagi aconseguit aquest grau de mobilització, i encara més amb una organització construïda sobre voluntaris. I tot plegat, com s'ha dit altres vegades, en època de gran distància entre polítics i ciutadans.

Potser per això la consulta de Barcelona ha animat molts dirigents a votar. Ho ha fet l'expresident Jordi Pujol i el president Artur Mas i, també, la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. El moviment d'aquesta última ha aixecat crítiques perquè, quan va ser advocada de l'Estat a Catalunya, va informar desfavorablement sobre la consulta d'Arenys de Munt. Però justament el seu moviment mostra la grandesa de les consultes. Una iniciativa democràtica oberta a tots on hom és lliure d'elegir la papereta que vol.