Sócrates

Amb aquest preciós nom de filòsof clàssic, és una llàstima que hagis de dedicar-te als problemes del vil metall. Acabes d'anunciar que demanes ajuda per traure Portugal de la crisi financera. Els bancs nacionals t'han girat l'esquena, i no et queda més remei que suplicar l'ajut dels organismes internacionals si no vols entrar en fallida. A més, d'aquí a pocs mesos et presentes a les urnes, i tens molt clar que aquest fracàs et passarà factura.

No et conec els secrets, José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa, però fas la impressió de ser un home prou franc i directe, desbordat per problemes parlamentaris i econòmics greus. Formes part de la fornada socialista que va accedir fa uns anys al poder en alguns governs europeus, joves i optimistes i plens de generositat ideològica i inversora, però que ara van fent figa a tot arreu per un excés d'alegria pagadora. Els balanços no quadren, has estirat més el braç que la màniga, i t'has hagut d'acollir al camí de la humilitat.

Has tingut la decència de dimitir fa uns dies, cosa que potser et dignifica com a home però que complica les coses de la política, ja que un mandatari en funcions tal vegada no és el millor per dur un país a la remuntada. Això vol dir que clarament has acceptat la missió de netejar el desastre, i se't veu la cara de saldo. Al capdavall, com a mínim, has parlat clar. Tant de bo algun veí entengués que dir les coses pel seu nom podria portar una mica de gana per avui, però és l'única manera d'assegurar el pa per demà.