Veïns

Des que ha començat a fer bo, a casa hem estat molt ocupats salvant animalets. Primer va ser un colom ferit que va aparèixer al pati i li vam fer un cobert i el vam alimentar fins que es va recuperar i se'n va anar volant. Això sembla poca cosa, però tenint en compte que a casa hi ha dos gats que se'l volien menjar tota l'estona, doncs vam tenir molta feina. Al cap de poc, un dia que diluviava, va aparèixer un periquito verd arrapat a les heures. Ens va costar molt d'agafar-lo perquè pessigava de mala manera, però el vam posar en una gàbia vella d'hàmsters i li vam aconseguir una família adoptiva. Finalment, un gat tigrat, molt robust, ens va caure al pati des d'un balcó, però com que portava una placa al coll amb el telèfon, no vam tenir cap problema per tornar-lo als seus amos. El bon temps té això, que tothom obre finestres i fa vida als balcons. És com si la gent ressuscités. De cop, per exemple, sents que aquella criatura que l'any passat només balbotejava ja xerra pels descosits i se li entén tot. Jo recordo vivament la primavera passada haver sentit sovint una noia que s'ho passava molt bé. Quin desfici! I que llarg que ho feia! Però sobretot: com xalava! Si és que no s'ho feia sola, qui l'acompanyava era el súmmum de la discreció, perquè només se la sentia a ella, però sentir-la tenia la virtut de fer-nos posar a tots de bon humor, perquè saber que algú és afortunat sempre fa alegria. Però no només se senten coses agradables, pel pati de veïns. El que més se sent són converses de mòbils impertinents, teles altíssimes, ràdios altíssimes i un soroll estrepitós i desaforat, que vol ser música, a totes hores. Necessito que algú m'expliqui per què hi ha persones a qui no fa cap angúnia molestar els altres, persones que només pensen en elles i que no tenen la més mínima idea de les normes que s'han de complir i del sentit comú que s'ha de tenir per a una bona convivència. I necessito que algú em digui què puc fer per alliberar-me del comportament d'aquests troglodites incívics. Més que res és que, si tenen fills, amb l'exemple que reben, aviat seran troglodites petits, i així no ho arreglarem mai.