Pedagogia dels sostres

Les imatges televisives de la visita de Mariano Rajoy al Parlament de Catalunya presentaven el líder del PP guaitant els sostres amb insistència i un aire d'admiració. Això no és de bon to. Els lectors d'El guepard ho saben. En aquella novel·la, el noble Tancredi, enamorat de la plebea, popular, podríem dir en aquest cas, Angèlica, li recomana, el dia que la presenta a l'aristocràcia de Palerm, que no s'encanti mirant els sostres del palau on té lloc la recepció. Fa pagerol, això de quedar enfavat mirant els sostres. Fa turista. Però, bé, som el 2011 i sembla que aquestes formalitats aristocràtiques són una cosa encara més arnada que aquelles relíquies falses que llencen a la fi de la novel·la. També ens el podríem prendre d'una altra manera, l'encantament de Rajoy amb els sostres del Palau de la Ciutadella. Una de les millors pàgines del primer volum de les Memòries del president Pujol és la 337. Allà, Pujol recorda com Leopoldo Calvo Sotelo, essent president del govern, va comprendre que Catalunya no era una comunitat autònoma més sinó que tenia una història i una identitat que la singularitzaven, tot passejant un capvespre pel pati dels Tarongers i per la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. Hem escrit “va comprendre”. Potser hauríem d'haver escrit “va sentir”. Es tractava d'una percepció, d'una intuïció, que arribava a Calvo Sotelo a través de la impressió que li causava aquell espai històric, noble, bell. Tant de bo la contemplació dels interiors del Parlament suscités a Rajoy una certesa similar a la que va manifestar Calvo Sotelo a Pujol aquell vespre de 1982 al Palau de la Generalitat. Potser és demanar massa. Potser sí... Però s'ha d'anar fent pedagogia, sempre ho hem sentit dir. En aquest cas pedagogia dels sostres. És clar que potser Mariano, acostumat al Congrés dels Diputats, buscava
en el sostre del Parlament algun rastre de trets. A les Corts espanyoles es legisla sota aquesta marca. Al Palau de la Ciutadella, no. Tot i el seu origen militar no hi ha rastre de trets. És un altre fet diferencial.