Jordi Sunyer somia una nova ciutat
Jordi Sunyer, doctor en medicina, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, és un exponent reeixit de la nova generació científica catalana que arriba a la plenitud investigadora. Treballa per donar als ciutadans d'avui i de demà un aire més lliure d'impureses. Entrà en l'elit de la recerca europea en obtenir un dels pocs ajuts Advanced Grants arribats a Catalunya.
Si hagués nascut cinquanta anys abans, Jordi Sunyer seria un dels homenots que trià Josep Pla. Sunyer és, però, un savi diferent als retratats per Pla. Ell mateix m'explica que la recerca actual no la fan solitaris que estudien i escriuen en el gabinet isolat. La ciència requereix aquest capteniment, però ara cal integrar-lo en equips competitius, capaços de captar diners per mantenir programes ambiciosos. Al científic d'avui li cal vocació intel·lectual i alhora aptitud gestora.
De la sala estant on seiem intuïm l'atmosfera d'un barri arbrat i amb poc trànsit. El projecte que lidera Sunyer malda per descobrir efectes de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament neuronal dels infants. Veig que somia en un futur de ciutats d'aire més net, amb menys vehicles contaminants, properes al model de Vitòria o de Sant Cugat.
Em diu que la gent jove de mitjan segle XXI no comprendrà com vint anys abans malbaratàvem tanta energia i tant de pes per circular pels carrers. Veuran els cotxes dins la ciutat com una andròmina antiquada. Se sorprendran que els barcelonins antics, els dels nostres temps, agafessin el cotxe per anar a quatre illes més enllà.
Comentem que a Londres sempre ha estat mal vist que un faci de xofer d'ell mateix. No es pensa així a la nou-rica Europa del sud, acomplexada per aparentar conduint cotxes de moda.
Cerdà, diu Sunyer, ja aplicà a l'urbanisme criteris saludables. Somiava una ciutat sana. Dissenyà un eixample per esponjar i airejar la Barcelona atapeïda.
La nova ciutat que somia Sunyer és la del transport públic ecològic, la de les cames i pulmons. Predica amb l'exemple: va en tren i a peu, tresca per les muntanyes, i canta en una coral, una manera culta d'eixamplar el cor, el pit i l'ànima.
