Eurocaradures
Té tota la raó la ministra d'economia espanyola, Elena Salgado, quan afirma que el tema només ha portat a un debat populista, quan un munt de polítics professionals defensen el sou al Parlament Europeu. Sense contemplar el sacrifici que estan fent per la pàtria, hi ha qui els demana un exemple d'austeritat, renunciant a uns dos-cents euros del sou i a viatjar en classe preferent, ells que només cobren uns vuit mil euros bruts mensuals, quantitat que tripliquen en funció de diversos complements. Déu meu!, amb uns dinou mil euros nets mensuals renunciar-ne a dos-cents; quina barbaritat i quina utilització populista feta pels enemics de sempre. Els eurosacrificats fan bé de mantenir-se ferms en la defensa dels seus drets col·lectius.
La proposta d'austeritat parlamentària –austeritat dins un ordre, és clar– fou presentada pels eurogrups Verds i Esquerra Unida i votada afirmativament pels quatre parlamentaris catalans convergents, ecosocialistes i republicans, però àmpliament derrotada pels majoritaris. De rebaixes, ni un ral, i el viatge en preferent no és un luxe sinó una necessitat objectiva, segons digué el popular Vidal-Quadras, que exerceix de vicepresident europeu. Total, un debat fals en un plenari en què es parlava de la necessitat del rescat financer de Portugal i al mateix dia que es feia públic l'augment dels tipus d'interès pel Banc Central Europeu. I quan l'entorn està immers en les contradiccions de les retallades, la baixada de poder adquisitiu, la congelació de pensions i un túnel del qual no es veu la sortida. És precisament en temps de dificultat quan més necessaris es fan els exemples d'austeritat i de responsabilitat de qui té el mandat per preocupar-se de la cosa pública.
Quina barra! Segur, aquest és un debat populista; però la imatge fefaent que gran part de la classe política no mereix confiança i ni tan sols respecte. Segur, era un petit gest, però és en els petits gestos en què es pot veure l'autèntica dimensió de qui diu representar-nos. Després sorprèn l'amplia abstenció ciutadana i la desconfiança en la política. Eurodiputats? Eurocaradures!
