La imatge del poder

L'any 1902, Eduard VII de la Gran Bretanya va ser coronat rei. Les càmeres dels principals operadors britànics que començaven a filmar petites vistes de les actualitats del moment van buscar un lloc per filmar la comitiva. Les autoritats de l'època els van deixar uns llocs secundaris per captar les imatges i els van impedir acostar-se als llocs clau, principalment a l'abadia de Westminster, on havia de tenir lloc la coronació. Cap càmera va poder filmar el moment en què el monarca era investit rei perquè l'Església anglicana tenia rígidament prohibit que cap càmera entrés a l'abadia i al rei li era igual que el filmessin o no el filmessin. Per demostrar el seu poder n'hi havia prou caminant sota pal·li, ritualitzant la seva presència davant les masses que el podien veure. No va pensar que, gràcies a les càmeres, els que no podien seguir la comitiva en directe podrien entendre el seu poder. La coronació del rei va ser filmada a París per Georges Méliès una setmana després, utilitzant un decorat i actors que representaven l'escena. Les imatges reconstruïdes van tenir un gran èxit i ningú es va preguntar si eren falses o veritables.

L'any 1896, als Estats Units, el candidat republicà William McKinley va decidir guanyar el candidat demòcrata William Jennings Bryan utilitzant les càmeres. El seu assessor de campanya, Mark Hanna, va contactar amb la factoria Edison perquè els seus operadors poguessin visitar la residència personal del candidat. McKinley va ser filmat al jardí de casa seva. Posteriorment la imatge va ser projectada en diferents espais públics de Nova York dins d'un programa de vistes que pretenien mostrar el que era l'americanitat. Les vistes incloïen imatges de les cascades del Niàgara, una representació de Rip van Vinkle i la imatge del candidat mostrant-se en família. McKinley va guanyar les eleccions i va ser considerat el primer president que va utilitzar la imatge cinematogràfica en la política.

La comparació en la forma com crea la seva imatge Eduard VII amb William McKinley és molt il·lustrativa. Mentre que el rei persistia en les velles cerimònies, el president americà entenia que la modernitat passava per donar poder a la imatge. A partir d'aquell moment, una nova era començava.