I.A

Quan vaig veure, el 1971, per primera vegada, la pel·lícula 2001 Space Odyssey de Kubrick, em va impressionar que la computadora HAL 9000 tingués reaccions humanes: irracionals i abstractes. Anys més tard, el 1997, vaig veure com un heroi meu, Gari Kaspàrov, no per la seva habilitat damunt l'escaquer, sinó per la seva oposició al règim oligàrquic de Moscou, perdia el segon torneig –amb control de temps inclòs– contra la computadora Big Blue. Sóc un pedestre dels escacs, vull dir que només serveixo per jugar-hi amb els peus; però he tingut una fascinació continuada per la intel·ligència artificial, sabent que la raó que va motivar els programadors de Big Blue, no va ser guanyar unes partides, sinó esbrinar com funciona la intel·ligència humana. Això m'ha esperonat per assabentar-me dels detalls dins la fascinant història de les màquines que, des de 1997, no han deixat que cap gran mestre els guanyi un torneig. Actualment les possibilitats que un home guanyi l'actual campiona, anomenada Deep Rybka 3, ja són zero amb majúscula. El seu ADN: Intel Q6600 2 GB 2,400 MHz. La intel·ligència artificial està a les beceroles, però tinc fe que aviat la veurem competint per l'abstracció més creativa. No em fa cap temor afirmar que les màquines seguiran sustentant els nostres somnis; però sí tinc por que els humans perdem la capacitat de somiar.