‘Attenti al lupo!'

És el títol d'una cançó de Lucio Dalla sensacional que fa de banda sonora d'aquesta columna. Sí, perquè el llop s'acosta a Barcelona. No, no s'espantin que no és cap titular extret d'algun diari de Madrid analitzant els resultats de les consultes per a la independència. Ara que tampoc no seria res d'estrany veure'n la vinculació en algun lloc o altre perquè aquest símil “Que ve el llop!” l'han fet servir tantes vegades per apel·lar a la por de la sobirania catalana que ja no em sorprendria. Per cert, el de veritat, l'animal, el canis lupus, sí que se l'ha detectat rondant per Castellterçol després de més de vint anys d'haver-li perdut la pista. Al Moianès –que és el territori per on campa aquest predador– s'està preocupant per la presència d'un animal com aquest que ja ha atacat diversos ramats de xais i lògicament pateixen per si això pot afectar l'economia de la zona basada en la pagesia i el turisme rural, i més ara de cara a Setmana Santa. El govern, els experts i la gent de la comarca ja treballen per fer-hi front i trobar un solució que pugui satisfer tothom. De totes maneres, deixin-me fer servir la imatge del llop i de les pors atàviques que se li associen per analitzar el comportament de cert partit davant de les consultes independentistes. Fan públicament ostentació del vot afirmatiu i de suport a la causa, a la independència en la consulta popular que no té validesa. Això a ningú se li escapa. Com tampoc a ningú li passa per alt el canvi de discurs en la votació al Parlament. Aquest vot que sí que seria vinculant, que a partir del qual es podria començar a moure alguna cosa de veritat, anuncien que s'hi abstindran. Les meves preguntes són les següents: Els fa por el llop ara que ja és aquí i quan li han vist les orelles els fa més basarda que una altra cosa? O és que llops amb llops no es mosseguen? Vostès a què creuen que respon aquesta estratègia? Ai, és clar, perdó, també hi ha el que es deu pensar que aniran a Madrid a reclamar el pacte fiscal –que s'aturi l'espoli fiscal–, com llops vestits amb pell de xai… Deu ser això. De totes maneres, davant de tanta prudència potser convindria ensenyar un mica més les urpes i, si és necessari, els ullals també i deixar de ser tan manyacs que semblem xaiets, i els llops ja se sap què fan amb les ovelles.