Europa i la farsa berlusconiana

¿Per a què serveix la Unió Europea? ¿Serveix per apressar-se a rescatar els bancs i les institucions financeres que, segons un sector dels europeus, han contribuït a la crisi econòmica que tots patim? ¿O potser serveix per castigar i bombardejar amb retard als tirans que s'entesten a massacrar els seus propis pobles? Si hem de creure el ministre d'Interior italià, la Unió Europea no serveix per a gaires més coses, especialment després de la seva negativa a compartir la gestió de l'onada migratòria tunisiana que ha inundat Itàlia després de la revolució que va derrocar el dictador Ben Ali fa un mes i mig. El govern de Silvio Berlusconi, habitualment intransigent en matèria d'immigració, pretenia que la Unió trenqués les seves pròpies lleis i garantís als immigrants tunisians la lliure circulació per l'Espai Schengen durant un any. Com calia esperar, la comunitat no ha volgut caure en el parany berlusconià i ha decidit que Itàlia havia de fer front als seus problemes migratoris pel seu compte, i s'ha guanyat el qualificatiu d'“insolidària” per part del govern de Roma.

Aquest episodi, gairebé còmic si no fos per la tragèdia humana de les persones obligades a fugir del seu país com a conseqüència de la carestia que ha seguit la implosió d'un règim corrupte, ens situa davant de les contradiccions de la realitat europea, automàticament solidària quan es tracta de lluitar contra la crisi, i relativament ràpida de reflexos a l'hora de reaccionar a les exigències de l'accés als recursos naturals aliens, però insensible a les crides a la solidaritat de governs que es caracteritzen per la seva posició demagògica i enganyosament populista. La Unió Europea no és responsable de la proximitat de l'illa italiana de Lampedusa a la costa tunisiana, ni de l'acumulació de 28.000 persones que volen fugir de la pobresa i entrar a l'Europa benestant. Si funcionessin els intents de socialitzar a nivell comunitari els problemes interns, com Berlusconi ha provat de fer sense èxit, només mancaria que l'assetjat primer ministre italià intentés demanar a Brussel·les una llei de protecció a polítics acusats de delictes com ara el frau fiscal o la incitació a la prostitució de menors. La llei europea no ha cedit a les incitacions demagògiques, però la farsa berlusconiana camina cada cop més ràpidament vers el seu desenllaç.