En defensa del peatge
En la ja quotidiana llista de retallades, encara no hem tingut notícia de l'apartat d'infraestructures. Més enllà d'indirectes i d'avisos puntuals, falta la tisorada clara, explícita, de les inversions en carreteres, ferrocarrils, etcètera. Seria interessant que, posats a assumir que no es pot arribar a tot arreu, almenys afrontéssim amb serietat un debat sobre prioritats, pensades en clau de futur i en clau de país –és a dir, sens localismes i sense pensar el curt termini– i també un debat sobre finançament d'infraestructures. Inclòs, és clar, el peatge, si pot ser sense demagògies.
No vull defensar el peatge que patim ara –parcial, discriminatori, sobre unes infraestructures més que amortitzades–, però sí el peatge com a concepte, en la mesura que permet repercutir el cost –o part del cost– d'una infraestructura en l'usuari. Les alternatives aplicades en alguns casos –allò del peatge a l'ombra– fan que tots paguem el peatge, fins i tot quan l'usuari és algú que no paga els impostos aquí. I això, en un país de pas com el nostre, no és poca cosa. I per als de casa és una subvenció encoberta.
Potser un plantejament intel·ligent del peatge –és a dir, sense els abusos que coneixem molt bé– permetria aguantar millor aquesta etapa de vaques flaques. Que, s'ha de dir tot, mai no han estat gaire grasses, i no deu ser per falta de la pastura dels nostres impostos...
