Ens estan trinxant les cames

Fa temps que tinc previst de fer un article sobre el lumpen i els capitalistes però els carallots m'ho priven.

Sobre l'un, perquè la seva estupidesa incommensurable, la seva militància recalcitrant en la idiotesa regressiva ha imposat el llindar de la saviesa al nivell exacte d'Antena 3 i de Tele 5 –per esmentar, només, les televisions generalistes que s'han distingit més a l'hora d'inocular a les cases dels televidents el virus no ja de la insubstancialitat sinó, directament, d'una imbecil·litat superlativa.

Poso només aquestes dues empreses nefastes perquè ens entenguem i per estalviar el reguitzell interminable de negocis que es nodreixen de la carnassa dels imbècils per a imposar-nos la manera de viure més esclava que hom recorda des del temps de la picor. Un lumpen proletariat que les lliçons dels antics professors d'història i de filosofia de batxillerat ens mostraven com el pitjor enemic de la classe treballadora. I sobre els altres, perquè la seva cobdícia obsessiva per acumular el capital ens ha dut progressivament a un estat de concentració de la riquesa que sobrepassa la comprensió humana. Han passat una bona colla d'anys i els articles de Le Monde Diplomatique sobre les mans escassíssimes –d'un miler i escaig de persones– que posseïen gairebé la meitat dels diners del món han quedat superats per les llistes insultants de la revista Forbes i les accions dels fons d'inversió i de les ments delinqüents –a la manera feudal– que els governen.

En fi, l'hauré d'anar posposant perquè els mediocres –la connexió imprescindible entre la ment criminal i la carnassa assassina– no hi ha manera que s'aturin. Ara ens prenen un gran 20% del nostre ensenyament i un altre tant incalculable de l'assistència sanitària que ens pagàvem. I quan llegeixo que la retallada major serà per a la formació dels nostres fills i per a les implantacions de pròtesis de genoll i de maluc dels nostres pares, veig ben clar que el monstre ens vol trinxar les cames –les dels joves, per estroncar-nos el futur, i les dels vells, perquè no ens revoltem ara–. I el carallot major encara ho justifica!