Confrontació
Es devia esperar el traspàs de la línia centenària, però a partir dels cent dies de gràcia s'han obert tots els camps de confrontació al govern del president Artur Mas. Res no podia sorprendre, quan els referents polítics són en hores baixes i els dictats econòmics estan marcats per cuinats centreeuropeus. Tot és complex i les retallades inevitables, però la plena desconfiança en qui mana –guanyada a pols, en molts casos– obre les portes a la protesta descontrolada i al tancament corporatiu, fet que augura un pròxim futur molt calent, quan el carrer sembla destinat a esdevenir espai de confrontació, més social que política.
Res no és gratuït i qui lluïa la bandera de l'esquerra, àmpliament derrotat, ni tan sols té la possibilitat de refugiar-se a les casernes d'hivern, allotjaments que va malmetre quan decidí ocupar els palaus del poder. Però, en el darrer alè, caldrà culpar els nous governants d'una situació de crisi generalitzada, no pas atribuïble a qui ara ha arribat al govern, i demanar caps i responsabilitats a qui no ha comès altre delicte que expressar voluntats, sense ni tan sols aplicar realitats. Segur, entrem en un període difícil que ni tan sols podem intuir com acabarà.
És veritat que els temes d'educació i sanitat són especialment sensibles a la ciutadania i que la nebulosa de la incertesa incrementa el nerviosisme, però no deixa de ser curiosa l'espiral de la confrontació quan encara no s'han aplicat les mesures restrictives i tot està en les propostes d'acords que ajudin a consensuar les retallades, una acció de contenció que és inevitable.
Els sectors es mouen i un discurs demagògic fa forat entre l'usuari, que es veu desemparat en un entorn que no entén. Alguna cosa es mou, però no està gens clar qui rendibilitzarà la moguda.
Potser la confrontació és inevitable i tot indica un futur complicat, però caldrà veure qui paga les misses. Quan la societat del benestar és en reculada, aquí i arreu, i no queda més remei que acceptar la política de retallades, s'haurà de posar molt de seny per evitar que la confrontació porti a camins sense sortida.
