L'N-II, de nou

Un dels temes que més comenta tothom quan torna d'un viatge per les Espanyes és com en són, de noves, amples, llargues i, sovint, buides de trànsit, les autovies que substitueixen les antigues carreteres nacionals. També destaquen, és clar, que són gratuïtes. A diferència d'aquí, on les autopistes són de pagament i els quilòmetres de carretera nacional desdoblada són gairebé una peça de museu. Un altre exercici comparatiu, això sí, més econòmic, és visitar la sala de premsa del Ministeri de Foment. Cal advertir, però, que es tracta d'un exercici que també pot fer bullir la sang. Sobretot en veure com s'inverteixen milions i milions en zones de l'Estat on passen, literalment, quatre vehicles cada hora mentre s'abandona empantanegada fins dalt l'N-II a les comarques gironines, amb mil vegades més de trànsit. El quid de la qüestió, però, és: què cal fer a part d'empipar-se o de fer-ho veure? Per què no hi ha, d'una vegada, una acció conjunta política, social i econòmica per resoldre el problema? Per què ens deixem trepitjar tant i tan seguit?