Obama i les retallades

Dimecres passat, el president dels EUA, Barack Obama, va pronunciar un important discurs a la Universitat George Washington de la capital nord-americana. Va poder seguir-lo tothom que va voler, ja que va ser retransmès pel canal de televisió per cable C-SPAN, especialitzat en política, i que ara el té penjat en una de les pàgines del seu web (http://www.c-spanvideo.org/program/SpeechonFi). En 43 minuts, Obama va proposar un espectacular projecte per retallar el dèficit i així reduir a quatre bilions el deute públic, que actualment és de 14,3 bilions de dòlars, durant els propers dotze anys. Amb la solemnitat pròpia del cas i l'elegant oratòria que el caracteritza, Obama va afirmar que la seva proposta “protegeix la classe mitjana, els nostres jubilats i les nostres inversions en el futur”. Com que Obama dirigeix un estat i no una simple autonomia, el seu pla combina una retallada de la despesa pública, que representarà tres quartes parts de l'estalvi, amb una reforma fiscal que, entre altres coses, eliminarà la reducció d'impostos als sectors més benestants vigent fins ara. “És una proposta que aconsegueix –va assegurar amb veu greu— prop de dos bilions de dòlars en retallades pressupostàries. Retallarà els interessos del pagament del nostre deute en un bilió de dòlars. Demana una reforma fiscal per eliminar un altre bilió en despeses del codi fiscal”. També es preveu la posada en marxa de retallades de despesa automàtiques en el cas que l'any 2014 la proporció projectada entre deute i el producte interior brut (PIB) no s'hagi estabilitzat.

Entre les retallades proposades destaca la congelació de les despeses no obligatòries en el pressupost federal, cosa que segons els seus càlculs permetrà estalviar 770.000 milions de dòlars (gairebé 533.000 milions d'euros) en dotze anys. També preveu estalvis en el pressupost de Defensa per valor de 400.000 milions de dòlars (uns 277 milions d'euros) mitjançant increments de la despesa per sota de la inflació. En canvi, segons el pla, aquestes retallades no s'aplicarien en cap cas als programes de la sanitat pública, a la Seguretat Social o a les ajudes als més desfavorits. A més, el president nord-americà va anunciar que buscarà la manera d'eliminar la reducció dels impostos als més rics aprovada pel seu predecessor, George W. Bush, i que el mateix Obama va prorrogar el mes de desembre de l'any passat com a part d'un acord amb els republicans per estendre les deduccions fiscals a les classes mitjanes: “No ens podem permetre reduir els impostos de cada milionari i mil milionari per valor d'un bilió de dòlars. No podem fer-ho una segona vegada”, va deixar clar el president. En fi, Obama ha presentat un conjunt de mesures que són la continuació de l'acord entre demòcrates i republicans del divendres 8 d'abril, una hora abans que expirés el termini per aprovar el pressupost federal, amb el qual es va aconseguir evitar la paralització de les activitats administratives del govern federal, i que incloïa una retallada de 37.800 milions de dòlars en despesa. La situació era molt delicada. Si el pressupost no hagués estat aprovat, aleshores haurien hagut de tancar museus, col·legis i totes les oficines de l'administració, i els soldats de l'Iraq o l'Afganistan no haurien cobrat, entre altres efectes negatius. La gravetat de la situació era ben palesa i el mateix Obama va reconèixer que l'acord “entre demòcrates i republicans és sobre un pressupost que inverteix en el nostre futur al mateix temps que fa les retallades anuals de despesa més grans de la nostra història”. El president va reconèixer que algunes de les retallades aprovades “seran doloroses”, ja que afectaran “programes en què confia la gent” i “infraestructures que són necessàries”, cosa que contradiu el discurs a la Universitat.

A la UNIVERSITAT George Washington, Obama va voler deixar clar que aquestes retallades no s'haurien hagut de fer si les circumstàncies haguessin estat millors: “És arribada l'hora —va dir— que el país comenci a viure dins les nostres possibilitats”. Al capdavall, el Fons Monetari Internacional (FMI) ja havia fet una crida als EUA perquè adoptés “mesures creïbles” per reduir el seu deute, que segons l'organisme multilateral el 2016 superarà el 110% del PIB. Segons les projeccions de l'FMI, els EUA tindran aquest any el dèficit públic més alt dels països avançats, equivalent al 10,8% del PIB. No cal que els digui que la reflexió del president dels nord-americans es podria aplicar a molts països, entre ells el nostre. L'aparent creixement de l'economia mundial a partir de l'especulació ha creat miratges espectaculars. La irresponsabilitat d'alguns governants ha fet la resta. Si no s'hagués arribat a un consens entre republicans i demòcrates, el govern nord-americà s'hauria paralitzat parcialment, tal com va passar el 1995 en l'època en què Bill Clinton era president. L'horitzó de les eleccions presidencials del 2012 comença a fer efecte. Com que Obama és en l'últim tram del seu mandat, el sistema electoral permet que aquell president que vol repetir i aspira a deixar petjada pugui ser tan agosarat com vulgui. És tot el contrari del que passa en un sistema partidista com el nostre. La valentia, quan n'hi ha, en el nostre sistema polític s'ha de demostrar durant el primer tram de la legislatura, perquè després la por de perdre les eleccions paralitza les iniciatives polítiques rupturistes. Obama retalla perquè no té res a perdre i perquè sap que amb aquest estalvi assegura la sostenibilitat del sistema. El seu avantatge respecte a Artur Mas, per exemple, és que ningú li organitza manifestacions gremials per oposar-se al futur.