Amb aquella alegria
Remolins al melic
Els llibres adreçats a infants i joves són una eina imprescindible per crear lectors. Se'n parla poc o gens als mitjans de comunicació, i és una llàstima: n'hi ha de tan bons que convé reivindicar-los.
L'Antònia Purpurina té els cabells espessos i una mare que sempre és fora de gira amb la companyia de teatre. Una mare que se l'estima molt però que no li ha dit mai com se l'estima. L'Antònia viu amb l'àvia Matilde i somia tenir amics de la seva edat, però no és fàcil, perquè la nena no ha anat mai a l'escola. Per això avui està tan contenta, amb els nervis a la panxa, els
ulls juganers, el vestit de papallones i les sandàlies enllustrades. Avui l'Antònia anirà a l'escola per primera vegada. I segur
que allà li ensenyaran a posar nom al núvol que té a dins i
que de tant en tant creix fins a ofegar-li els pensaments.
En Maic sí que va a l'escola, i sort en té: és on s'ho passa millor.
La mare sovint el deixa a casa sol, o en companyia del seu germà immòbil, mentre ella surt de casa perfumada, maquillada i amb uns talons de pam per
dedicar-se a buscar el pare perfecte. El busca dia i nit sense parar: els candidats a pare són tants que mai s'acaben. Quan
la mare torna, fa olor de bar i
està molt molt molt cansada. Abans l'àvia d'en Maic vivia amb ells, però se la va endur un gallec i des d'aleshores no l'han tornat a veure. I des d'aleshores que en Maic té remolins al melic.
‘Antònia Purpurina' és un llibre escrit i il·lustrat per Maria Espluga i publicat per Barcanova. Maic és un llibre escrit per Tina Vallès i publicat per Baula. El primer s'adreça a lectors i lectores a partir de vuit anys. El segon el trobem en una col·lecció fronterera adreçada a aquesta franja estranya dels anomenats joves adults. Tant l'un com l'altre estan tan ben escrits que no es nota. La història de l'Antònia, a més, té uns dibuixos preciosos. Els qui de petits compartíem amb la Maria el pati de l'escola (amb els racons, les escales, el sorral i els tres partits de futbol simultanis que es jugaven al pati de baix) hi sabrem veure una finestra i una classe que recorden molt les de l'edifici del mig de l'antiga Arrel.
La literatura infantil i juvenil és tan invisible com les dones a partir dels quaranta (un tema de mal remei que amoïna la meva amiga Pilar). Tendeix a ser considerada de segona divisió, potser pel mateix motiu que els menors d'edat són considerats socialment com una nosa. En aquest país, sembla que si parles dels nens és perquè no tens temes més importants de conversa, i si escrius per als nens és perquè no tens prou talent per escriure per als qui ja
tenen dret a vot. Ens hauríem
de fer mirar aquests prejudicis castradors que no porten enlloc. Pel bé de tots, convindria desfer-los amb tanta urgència com el núvol interior de l'Antònia o els remolins al melic d'en Maic.
