Opinió

sempre guanyen els mateixos.

frederic porta

Una influència mefistofèlica

Començo a tenir-li por, com els russos de la influència que Rasputín exercia sobre el tsar. Ell és mefistofèlic. Comporta delicte presentar aquest bunyol de tàctica i sortir aclamat per tan trist empat, assolit després de catenaccio, ball de bastons, herba de jungla, intimidació, guerra verbal prèvia i manipulació monumental posterior, consistent a apel·lar, un altre cop, a la inferioritat per aconseguir triomfant que ningú et pregunti per les evidents carències, llacunes, negligències i il·legitimitats comeses. Aquesta suma de conceptes negatius, que a qualsevol altre mortal li comportarien pèrdua de feina, de prestigi, desterrament i l'etcètera merescut de càrregues ètiques, topen aquí amb una invisible muralla de caire impenetrable. A força d'enganyar, de flagrants estafades, se'n surt com Houdini de les cadenes en una contínua fugida endavant d'inversemblant mèrit. No només ha convertit el Madrid en caricatura enxiquida, sinó que treu el Barça de polleguera i li arrenca l'ambició d'anar pel segon gol quan el tenia grogui. Cal ser d'allò més maligne: despulles el talent propi, la immensa inversió feta pels teus, hipnotitzes la millor troupe del món en veure-la al davant i deixes cent nacions del planeta sense l'espectacle de què volien gaudir. Només per destacar jo i el meu ego. I després, jo.

Aquesta reedició de flautista d'Hamelin té la seva parròquia dansant una dissonant melodia d'horribles compassos, impròpia d'aquests excelsos solistes. Riuen les gràcies encantats. Allà ells. No seran tots, és clar. Altres desitjaran la seva derrota per veure'l lluny, tal com planeja quan insisteix en la neurosi de les conspiracions. També arbitrals, el súmmum. Que marxés al juny seria el millor que ens podria passar a tots: tornaria el futbol i el seny, lliures d'aquesta pena egòlatra. De moment, la lliga al sarró i ningú no la frueix de tanta fel pel mesquí. Però de cara a dimecres, més val cercar un antídot ràpid, tornar a pintar el paisatge de bellesa, estètica i veritat. De futbol. D'això sublim a què juga el Barça i que ha fet famós i milionari un blasfem entestat en destrossar-ho, excusat en allò miserable i trist que el més important és guanyar. Creu-t'ho: el més bonic és convèncer per la raó. Aquest apòstata mai no la tindrà.

MILLOR DOS Prou i massa amb els dos duels de lliga si s'ha de renegar del futbol per evitar la victòria del Barça, si ha d'intimidar Pepe de mig centre per escombrar de costa a costa i no rebre mai càstig, si els àrbitres espanyols sempre han d'actuar per aquesta mena de llei no escrita de la compensació que mai sabràs com entendre... Si hi ha sort i justícia, que el Barça guanyi el doblet, passi a la final de Champions i que Mou torni a Itàlia amb l'excusa que aquí no l'han deixat treballar. Quina tranquil·litat!
LA COPA La gespa de Mestalla es convertirà en el primer protagonista de copa. Ha de ser-ho per força. Curta i mullada, ben regadeta abans del matx. Si no figura el tema en el reglament, mà esquerra i diplomàcia per aconseguir-ho. Algú encara es preguntarà si aquesta qüestió resulta tan important. Pel joc del Barça, com que en Pep segui a la banqueta. Més encara, quan l'equip no marxa pletòric i ha de donar un cop de puny moral a València que situï a favor el factor emocional de la Champions.
COMUNICACIÓ Florentino és murri. Ja sabem que llança la pedra i amaga la mà. Mou els fils de la propaganda blanca des de les tenebres, però es presenta en societat com el perfecte cavaller que no és. Així, la posada en escena dels parlaments en el dinar previ al matx, quan va perdonar la vida al president del Barça per la imprudència del 5-0, resultà una revenja perfectament estudiada de cara a càmera. Aquí, en aquesta qüestió mai no saben quan els prendran la cartera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.