Per què no Tarragona?
Aquests dies, enmig dels actes commemoratius del setge de Tarragona de 1811, una queixa m'ha arribat de manera insistent: ¿com és que aquest setge, tot i ser de tanta importància estratègica per als francesos i tenint un resultat tan sagnant, no és recordat tant com els de Girona o Saragossa? En la meva opinió, la pregunta està mal feta. El setge de Tarragona va tenir una enorme repercussió en la societat francesa i a tot Europa. Un dels guardons més preuats per a un militar francès, durant dècades, era haver estat al setge de Tarragona. Stendhal mateix, quan va voler explicar la seva preferència pel romanticisme enfront del classicisme, deia: “Nosaltres, que no hem llegit Homer en grec, però que hem assetjat Tarragona i Girona, som nosaltres els qui serem al capdavant de totes les coses”. El setge de Tarragona, d'altra banda, ha estat recordat en obres literàries escrites per autors francesos, italians, alemanys, polonesos, etc., a part de catalans, amb noms tan rellevants com els de Balzac o E.T.A. Hoffmann; molt poc, en canvi, entre els espanyols. La pregunta inicial, per tant, cal fer-la d'una altra manera: ¿Per què aquest setge és tan poc valorat en les lletres espanyoles? De respostes se n'hi han donat moltes i totes tenen alguna part de raó. En la meva opinió, la mala gestió del conflicte dels militars defensors (Campoverde, Contreras…) n'és una de les més notables.
