Insensatesa inútil

Diu el diccionari que la conducta insensata és la del que obra sense seny i diu que és inútil allò que és prescindible, que no serveix per res, que no cal tenir ni fer. Els últims dies estem sentint massa declaracions, debats aparents, opinions, judicis i, en general, comentaris que responen a l'actualitat diària del nostre país, i especialment a l'actuació del nou govern de la Generalitat, que fa poc més de 100 dies va ser escollit per un milió dos-cents mil votants. És a dir, el poder del vot és el poder que té avui el president Artur Mas. I tot aquest soroll que envolta l'actuació del govern, a molts ciutadans no dependents de la política ni dels partits polítics, ens sembla el que defineixo com a inútilment insensat.

Anem a pams. Un país, per ser alguna cosa més que un col·lectiu amb una certa cultura, llengua, història i territori, ha de tenir un projecte comú que faci que els ciutadans vagin en una mateixa direcció. Ara per ara davant de la crisi econòmica que entre tots ens hem donat, de l'atur crònic que tenim, del desastre del sistema educatiu i de la competitivitat perduda, ningú, repeteixo, ningú mínimament culte i format, pot negar que la prioritat és tornar a crear riquesa, fer créixer l'economia, reduir l'atur i atendre els més desfavorits. Sentint les moltes declaracions que cada dia es produeixen, tinc la impressió que som més una colla de tribus, grups i grupets dedicats a qüestionar, criticar, insultar, qualsevol proposta sensata que es faci. Aquesta actitud és fàcil d'identificar, ja que es basa en la critica i desqualificació de l'oponent (el que no pensa com jo és el meu oponent o enemic) sense aportar solucions alternatives que millorin el que es critica. La crítica sense propostes és inútil. Si la critica pretén fer mal, és dolenta. Si a més de fer mal no reporta beneficis al que la fa, és estupidesa.

Segurament tot això quedarà més clar amb uns quants exemples. D'entrada ja és insensat jutjar un nou govern al cap dels primers cent dies del seu mandat, en les circumstàncies del món, d'Espanya i de Catalunya que estem vivint. Comencem pel més gros de tot. El president d'Espanya diu que no complirà els seus compromisos amb Catalunya fins al 2013, però nosaltres sí que hem de complir amb Espanya ara mateix. Diu que no es presentarà a les properes eleccions però que s'hi troba bé i aguantarà fins a les eleccions. Diu que el PP ja ha de treballar, és a dir, és president però no actuarà. Mereix un cum laude en insensatesa. En segon lloc, cal fer menció del tripartit que critica, infla el pit, exigeix, fica el dit a l'ull del president Artur Mas, que es veu negre amb el desastre deixat per als que han governat set anys (és un dir) endeutant el país com mai fins ara. A més d'insensats, tenen barra i cap discurs. En el món de l'empresa privada estarien tots a l'atur. Tercer exemple. Hi ha uns partits petits, minoritaris, estrafolaris, que insulten, diuen bajanades, critiquen Catalunya a Madrid, en fi, tenen una o dues idees fixes i res més. El diàleg amb ells és inútil. No escolten. Quart exemple. És el del PP que no varen votar la nominació del president Mas, sense cap altra alternativa, que ara diuen que sí, ara diuen que no, que es veuen governant Espanya i que pactaran amb qui sigui. Cinquè exemple. La cimera anticrisi convocada pel govern va ser una ocasió perduda per a tots els participants. El govern arronsant-se per aconseguir que l'oposició no s'enfadés i aconseguint la crítica de tots al cap de 24 hores. Cap persona mitjanament formada pot discutir ni un punt del document dels experts. Finalment el cas més patètic d'insensatesa inútil l'ofereix el PSC, si és que encara té la c de català. Què esmorzen aquests ciutadans que quan obren la boca mosseguen? No tenen memòria, no saben comptabilitat, els pressupostos del país els preocupen tant com reconèixer el que varen fer malament. Han perdut les eleccions, perdran les municipals i les espanyoles. No tenen cap amic que els avisi del ridícul patètic que estan fent? Ni del mal que estan fent a Catalunya per defensar uns interessos de partit perdedor?

La ciutadania i les empreses fa dies que intenten sobreviure, gastant menys, intentant guanyar competitivitat, espavilant i buscant nous mercats i sent creatius. Caldria que govern i partits polítics ajudessin i deixessin els seus embolics interns per quan toqui. No podem estar contínuament d'eleccions, amb els interessos dels partits al davant dels del país. Podríem tots plegats ser una mica més sensats? Si no pot ser, únicament em queda fer una sol·licitud formal al president Artur Mas i demanar-li que, amb el poder que li donen el milió dos-cents mil vots que va tenir, i amb l'autoritat que ha de guanyar-se dels ciutadans, ja que ha de governar, que ho faci ara mateix. No canviarà els insensats i pel camí trobarà molts trastos inútils. Ni cas. Governar és administrar el present i construir el futur. Posi l'oposició al seu lloc. No permeti més disbarats al Parlament de tots. Actuï, mani, decideixi, sense por, sense dubtar, escombri els que no volen una Catalunya rica, potent, amb un lloc al món, amb més i més capacitat d'autogovern. Posi Catalunya en el món del segle XXI i els que no vulguin que no facin nosa o que marxin. La democràcia és això. I si no l'encerta, a les properes eleccions ho sabrà. Ara el que toca és governar. És l'hora dels sensats.