Xico Florian

Gregorio Fuentes i Carlos Gutiérrez eren els dos oficials de coberta de Pilar, la barca d'Ernest Hemingway. L'escriptor nord-americà es va inspirar en aquests dos pescadors per perfilar el personatge protagonista d'El vell i el mar, una novel·la que s'ha convertit en un clàssic de la literatura universal, entre altres raons perquè la va escriure un autor en una llengua amb més d'un estat potent al darrere.

Ni el català ni la literatura que s'escriu en aquesta llengua no tenen un estat potent al darrere. Per aquesta raó, entre d'altres, no es deuen haver convertit en clàssics de la literatura universal grans textos en català que tracten sobre pescadors.

Miquel Roca i Junyent recorda que en Luard, el mític pescador del Port de la Selva, s'asseia al pedrís del Cafè d'Espanya d'aquesta població de l'Alt Empordà a explicar històries plenes de fantasia, com la del dia que Carlemany va arribar a Sant Pere de Rodes. Luard va inspirar El món meravellós d'en Luard, un text en prosa de J.V. Foix, i La balada de Luard el mariner, un poema sensacional de Josep Maria de Sagarra, que si hagués estat escrit en anglès potser hauria tingut tanta difusió com el Poema del vell mariner de S.T. Coleridge.

Tot i que no són coneguts a fora, hi ha en català, a més dels referits a en Luard, altres textos memorables sobre pescadors, com els de Josep Pla sobre l'Hermós.

Des de la sorra de la platja de sa Tuna, Miquel Martí i Pol, impotent per la immobilitat a què el reduïa l'esclerosi múltiple, mirava el mar i veia inabastable una boia ben a prop: «Si pogués, aniria nedant fins a la boia. Veure la terra des d'allí deu ser com canviar de món. Mai no ho he fet. Conec a penes quatre pams de mi mal limitats per la malenconia. Vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou. La boia és un miratge».

Aquesta boia era per a Francesc Pi, conegut pel nom de Xico Florian (sa Riera, 1922-Girona, 2009), no una fita inabastable, sinó una de les marques dels possibles inicis dels seus viatges mar endins de pescador expert. L'Ajuntament de Begur ha editat Converses amb en Xico Florian, en què Miquel Martín fixa per a la memòria històrica el que va aprendre de Florian. Acompanya el llibre un CD, produït per Pere Molina, amb talls de les converses de Martín amb Florian a Ràdio Begur. Escoltant Florian s'aprenen lliçons: «M'ho vaig passar molt malament. Veig que tot és un engany. M'ho agafo tan bé com vulguis. No es necessita gaire per viure bé. Visc sense pensar en res dolent. Sempre estic de broma».