Setmana Santa

Recordo la Setmana Santa de joventut, finals dels setanta, principi dels vuitanta, literalment com un temps d'invasió. D'invasió turística, vull dir. Tant a l'Estartit, com a l'Escala, els dos llocs que freqüentàvem, els primers caps de setmana de primavera solien ser d'una tranquil·litat absoluta. Com els vermuts del diumenge al matí a l'hotel Empúries, magnífica terrassa davant el mar. Però arribava el dijous sant i la calma es trencava de cop. Després de tants anys de recolliment catòlic, la Setmana Santa havia esdevingut tot el contrari, un veritable Cafarnaüm. Cotxes amunt i avall. Bars i terrasses curulles de gent. Sopars i discoteca. Quatre dies durant els quals el teu país no semblava el teu país. Sortosament, el cap de setmana següent, tornava la calma. I els vermuts tranquils, com els que també preníem a Can Bernat, a l'Estartit. Fins a l'estiu, quan el teu país també deixava, per uns mesos, de ser-ho.