opinió
Mal pas o model de societat?
Fa una mica més de 100 dies que CiU va iniciar l'acció de govern. Havia guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya amb una còmoda majoria, cosa que significa que molts catalans i catalanes posaven la confiança en aquesta coalició de llarga història.
Què ha passat per tal que ara mateix el govern rebi fortes crítiques per la seva actuació? Crítiques que li vénen tant dels comentaristes com dels periodistes i de bona part de la ciutadania. Senzillament, les actuacions realitzades fins al moment han tocat el moll de l'os de l'anomenat estat del benestar: sanitat i ensenyament.
L'anunci, seguit de l'actuació corresponent, de la retallada del deu per cent de prestacions en aquests sectors tan significatius, i alhora tan fràgils, ha desconcertat i amoïnat profundament la societat catalana. Perquè ha estat dit i fet. De cop i volta, s'han tancat dues plantes del gran hospital de Bellvitge; més plantes al Trueta de Girona, i més encara d'un seguit d'hospitals d'arreu del país. S'anuncia una retallada de personal sanitari, metges, infermeres, etc. Es comunica que les intervencions quirúrgiques seran compactades als matins. Les llistes d'espera per a les intervencions s'allarguen en el temps. Cal restringir un deu per cent del pressupostos. Ras i curt.
A aquesta agressiva acció la segueix l'atac a ensenyament: anuncia la consellera Irene Rigau la no renovació de les vacants per jubilació i per malaltia. Treu d' una revolada la sisena hora d'ensenyament, que homologava la pública amb la privada; la consellera parla d'estalviar en les despeses corrents.
Els metges es planten, les infermeres es planten. Es planta tot el personal sanitari davant el Palau de la Generalitat. Els professorat es planta, recorre els carrers amb pancartes.
Fins i tot, un membre de l'equip d'assessors governamentals, el doctor Vilardell, president del Col·legi de Metges, es mostra taxativament en desacord amb la política enunciada.
Artur Mas diu paraules assenyades a l'entrevista amb Mònica Terribas, directora de TV3, consola el personal en la conferència amb els diversos sectors econòmics. No vol carregar-se l'estat del benestar. Però el passat divendres 15 d'abril, el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, referma la seva política davant d'un auditori ple de gom a gom dels components del sector. Fins que aquests s'alcen i abandonen el local amb protestes diverses. El conseller es queda sol.
El gran error de CiU
Consisteix a no haver reunit els sectors d'ensenyament i sanitat amb les conselleries per tal de debatre la possibilitat d'unes reestructuracions que potser no arribarien al deu per cent, però podrien estalviar segurament un bon pessic d'euros. En sanitat, com a usuaris, ens adonem dels excessos en la utilització dels serveis mèdics per la ciutadania: persones que cada dia van als CAP com si hi estiguessin enganxades. Persones que corren a Urgències per qualsevol “dolor” al braç o qualsevol lumbàlgia. Veiem com se'ns recepten medicaments a dojo per un refredat, senzillament perquè les farmacèutiques tenen uns estàndards. En ensenyament, segurament es podria estalviar en paper, fotocòpies i material administratiu en general. Caldria adaptar el material sanitari amb el que incorpora importants estalvis d'aigua. Quant a l'electricitat, es podria procedir a un canvi d'enllumenat per un de baix consum, sigui amb bombetes clàssiques, sigui amb lets.
I se'n trobarien molts més, d'aspectes restringibles de cara a l'estalvi. Se'n trobarien amb la col·laboració de la Generalitat i els sectors afectats. El que ningú, ni Sanitat, ni Ensenyament, ni la societat en general pot admetre és un pas enrere en salut pública i un pas enrere en ensenyament.
El projecte de nou govern
Hem de conèixer el projecte social del nou govern. Les restriccions que se'ns proposen i se'ns imposen tenen tot un altre sentit si formen part d'un “sacrifici col·lectiu” per sortir del pas, o bé si es contextualitzen dins un projecte de canvi cap a la societat del campi qui pugui. Perquè, no en dubtem pas. Si es duu a terme l'anunci dels consellers, permeteu-me que ho digui grollerament, els rics utilitzaran la sanitat i l'ensenyament privats; els pobres utilitzaran els hospitals generals i els col·legis públics. És a dir, els hospitals i col·legis esdevinguts dels pobres.
Ni més ni menys que als Estats Units d'Amèrica.
