La victòria absoluta

La vetlla pasqual que l'Església celebra aquesta nit és la joia més preuada de l'any litúrgic. I mai més ben dit, ja que la celebració de la vetlla pasqual no pot ser més joiosa. Ni tampoc més lluminosa. La cerimònia comença fora de l'església. Els fidels es reuneixen a l'entorn d'un foc de brases. En si mateix no és res, però servirà per encendre el ciri pasqual, la llum de Crist. I aquesta llum ja és una altra cosa. Té la virtut de dissipar les tenebres. Quan el ministre, alçant el ciri pasqual, canta “la llum del Crist”, els fidels l'aclamen una vegada i una altra. I tohom va encenent el seu ciri o la seva candela en el foc del ciri pasqual. No cal dir que l'efecte és molt suggeridor. La fe del creient és llum. I aquesta llum, multiplicada per centenars de milers de parròquies, fa que el dissabte a la nit s'ompli de claror. És la claror de l'alba del Diumenge de Resurrecció. Claror anticipada. I claror joiosa, de tan desitjada. Quantes vegades no s'ha dit que encendre un llumí és més eficaç que maleir les tenebres... I tanmateix, gairebé sempre ens decantem per maleir les tenebres. D'aquí ve el retret de Paul Claudel: “Vosaltres, els que hi veieu, què n'heu fet de  la llum?”. El cristià té un compromís permanent amb la llum. No endebades el ciri pasqual simbolitza el Crist, la llum del món. I no és casual, sinó deliberat i molt il·lustrador, que sigui el ciri pasqual encès l'element indispensable en tota celebració litúrgica. I aquesta nit, més que mai. Tota la litúrgia de la vetlla pasqual és un himne al Crist ressuscitat. Celebrem el pas que va de la mort ignominiosa del crucificat a la lluminosa glòria del ressuscitat. La resurrecció no es pot encasellar com un fet històric, però el canvi que es va operar en l'ànim dels apòstols, a partir d'aquesta convicció, és històricament demostrable. No es pot negar que, uns dies després del fracàs de la creu, els mateixos que havien sigut covards ara eren ardits i plens d'un coratge inexplicable, si no és per algun trasbals interior que van viure en comú. Per fi se'ls obriren els ulls! I el que abans era foc, ara era clar i entenedor. Ja res no els detindria. S'apoderaren de la ment de Crist, i estigueren disposats a predicar la seva fe en ell. Justament perquè havia vençut la mort: la victòria absoluta.