El cas del cambrer que deia ‘Déu n'hi do'
Diuen que la regla del fora de joc marca l'accés al coneixement del futbol. Si entens aquesta norma i com s'aplica, ja ets a dins de l'Església futbolística universal. Les llengües tenen també unes fites que marquen l'aptesa dels parlants. Són els girs idiomàtics, les frases fetes i les dites que sovint tenen un origen obscur i un significat literal quasi surrealista. Déu n'hi do és una expressió molt nostra que fa de passaport o, millor encara, de diploma. Qui és capaç de fer servir amb solvència el Déu n'hi do demostra un nivell de matrícula d'honor.
No és habitual que un cambrer estranger et parli en un català tan bo que inclogui uns impecables Déu n'hi do. El delatava l'accent anglès, però això no és cap obstacle; al contrari, afegeix gràcia a una comunicació entre cambrers i clients que, com sabem prou bé, sol ser asimètrica. Li vaig preguntar com és que parla tan bé el català i em va respondre que fa tretze anys que viu a Catalunya. No s'atribueix cap mèrit, li sembla una obvietat que una persona s'esforci per usar la llengua del país on viu. Sense donar-hi cap mena d'importància, em va dir que parlava a cada client en la seva llengua. Però aviat vaig comprovar que no era del tot cert.
Va continuar servint plats i prenent comandes de taula en taula. I va passar allò que és habitual. Els comensals de les taules on es parlava en català s'adreçaven al cambrer en castellà. Tots, indefectiblement. Jo vaig refrenar la temptació de dir-los: “Per què canvieu de llengua si té un nivell de català de Déu n'hi do? No us adoneu que, si sempre feu això, els nouvinguts no aprendran mai el català? Fins on recularà la nostra llengua si els parlants som els primers a prescindir-ne?”. Quan vaig fer notar al cambrer del Déu n'hi do que els clients catalanoparlants li parlaven en castellà, em va sorprendre que ho trobés la cosa més normal del món. Donava per fet que aquesta és la llengua de relació entre desconeguts. I va afegir, amb una certa vergonya, com el nen que confessa una malesa: “Però a vegades sense voler se m'escapa parlar en català”. Em van caure a terra.
