PSC

Jo tinc la impressió, PSC, que no saps exactament què fer. Els teus dirigents es despengen cada dia amb opinions sobre el teu esdevenir, però amb franquesa... ja saben on cal portar-te? Des d'aquells anys 70 de pana i sarró, de cabells llargs i pantalons amples, juraria que les coses s'han capgirat del tot. Aleshores ser d'esquerres era qüestió de vida o mort, i ser català era un accident familiar. Avui és a la inversa: el país ha de triar entre viure o morir, i la destra o la sinistra són tan importants com portar barret o no.

Davant d'això, tu què has de ser de gran i a què t'has de dedicar? A gestionar el present? A fer publicitat de tu mateix? En els darrers temps, PSC, jo diria que sobretot t'has dedicat a conservar. A mantenir allò que, certament, va costar tant de guanyar; el respecte a la barriada, la devoció pel sector públic, l'equilibri entre comunitats diferents... D'acord, moltes gràcies pel teu rol històric. Però la història passa de llarg, i de sobte ens trobem amb el futur. Què vols fer tu el dia de demà?

Si passa allò tan terrible que t'anuncien les enquestes, d'aquí a unes setmanes tindràs feina grossa a interrogar-te sobre què t'ha passat. Com has arribat al punt on hauràs arribat, com després de tenir-ho tot, vull dir tot el que es pot tenir en la política catalana d'ara, hauràs passat a no tenir res, vull dir res en política catalana, que realment és molt poc. Jo de tu aniria pensant què vols ser quan siguis gran, de debò que ho faria ara mateix, abans de descobrir que el futur ha deixat d'existir.