El mercat de Catalunya
“Espanya se'ns ha fet petita!”, deia fa uns dies el president Artur Mas. Fa molts anys que econòmicament se'ns va fer petita, hi afegiria jo. La pèrdua de les colònies continentals americanes a començament del segle XIX va tallar les vendes dels primers productes industrials catalans. Abans havíem exportat aiguardent al nord d'Europa. Després de les guerres napoleòniques, l'Estat espanyol es va tancar. Durant el segle XIX i bona part del segle XX, el mercat català va quedar reduït a l'espanyol, un mercat petit i empobrit. La indústria catalana es va haver d'adaptar al volum i als alts i baixos d'aquest mercat.
Ara, els productes catalans es venen, aproximadament en parts iguals, a Catalunya mateix, a la resta de l'Estat espanyol i a l'estranger. Segons tots els observadors, les úniques empreses catalanes que mantenen o augmenten el nombre de vendes són les que exporten o tenen establiments a fora de Catalunya. Els estats europeus de la mida de Catalunya, industrialitzats, com Suïssa, Holanda o Finlàndia tenen una distribució de les vendes semblants: una tercera part de la producció es consumeix en el mateix país i les dues terceres parts restants s'exporten, bé als països veïns, bé a l'altra banda del món. La raó de la situació actual de la indústria catalana és que la pèssima gestió de la crisi econòmica, durant els últims anys, ens ha fet quedar a la cua de la recuperació europea i el consum espanyol no augmenta, i sí que ho fa el de la majoria dels altres estats europeus, per als quals la crisi està aparentment superada. I dic aparentment perquè no ho veig del tot clar.
La destinació comercial dels nostres productes no té res a veure amb el mapa de les comunicacions. Tant si es tracta de carretera, de ferrocarril o de vols regulars, el centre és Madrid, que comunica amb la resta de l'Estat com els radis d'una bicicleta. I tot això, per voluntat política dels governants espanyols dels segles XVIII, XIX, XX i XXI, tal com explica el professor i economista Germà Bel al llibre Espanya, capital París, un dels més importants publicats en els darrers temps. El resultat és que el poder polític ens marca l'Estat espanyol endins i, en canvi, el moviment econòmic ens indica Catalunya enfora. Fa pocs dies, en una invitació que vaig rebre per a un acte a Madrid informava que un cop acabat, se serviria una copa de vino español. Aquí ho acostumem a fer amb una copa de cava i mai no diríem que ho fem amb una copa de vi català. Ben al contrari, els catalans som els primers i principals consumidors de vins de la Rioja i de la Ribera del Duero. Som així de contradictoris en els nostres comportaments.
Sigui com sigui, i al marge d'opinions i de solucions polítiques, l'economia catalana ha de mirar més Catalunya enfora que no pas l'Estat espanyol endins. Som competitius si acceptem que hi ha centenars d'empreses catalanes que venen, en condicions de competència, productes tan diversos com les piscines o la infraestructura ferroviària a la UE i a països emergents. El mercat de Catalunya és el món.