Carla

Si amb els grans homes diuen que cal chercher la femme, en el teu cas no cal cercar gaire, perquè al teu costat el que costa és localitzar l'home. No dic que no es vegi el perfil de Sarkozy, sempre ben marcat i prominent, però sí que és cert que sovint eclipses les seves maneres una mica brusques. Amb aquest aire teu d'Evita chill out, de formes suaus però irrenunciables, t'has fet un espai propi no només a l'Elisi, sinó també en la història de les consorts memorables.

Estàs embarassada, diuen. Tu ja tens un fill d'una relació anterior, i en Nicholas en té tres de dues dones diferents. Però aquest seria el primer brot dinàstic, el fruit d'un aparellament que té molt de mediàtic, poc de musical i no gens de privat. Aquí es confirma que la presidència de França opera sovint com una monarquia mancada –escapçada, si em permeteu l'humor negre–, i tot allò que fa referència a les primeres figures republicanes adquireix una reial rellevància.

Una revista de tafaneries assegura que l'embaràs és cert, mentre que una altra desmenteix rotundament la bona nova. Bé, que es vagin entretenint. El que confirmen moltes veus és que tu, Carla Bruni, tens previst fer un anunci important, d'estat o en estat, encara no és clar, per a la cimera del G-8 al maig. N'hi ha que et critiquen la dèria de barrejar coses privades amb afers d'alta volada diplomàtica. Però jo dic: bona Carla, fes el que creguis i recordem el passat, ja que mentre els imperis d'abans es van entretenir amb casoris i bateigs no hi va haver guerres mundials.