el defensor del lector
Anuncis de contactes
En la trobada de defensors dels lectors, que va tenir lloc a Barcelona fa un mes i de la qual en vaig parlar en aquesta mateixa secció fa quinze dies, la ministra de Sanitat, Política Social i d'Igualtat, Leire Pajín, va insistir molt en un tema que els nostres lectors també han tractat periòdicament: el dels anuncis de contactes que surten en molts diaris cada dia. Hi ha opinions de tota mena i serà difícil posar-se d'acord. He rebut alguna vegada queixes de pares que protestaven per aquests anuncis, acompanyats a vegades amb fotos, i que les veuen els seus fills petits. La ministra Pajín es va mostrar molt contundent. Va afirmar que fa temps que s'està treballant per arribar a un acord entre els polítics i els mitjans per posar fi a la publicació d'anuncis de contactes, que, segons la ministra, són una ofensa a la dignitat de la dona, que la rebaixen i la situen en un mercat del sexe que no ajuda gens a la seva dignitat. Alguns diran que la prostitució és tant antiga com el ser humà i que s'ha exercit sempre i a tot arreu. Cert, com també és cert que hi ha molt de cinisme en aquestes qüestions. Mai he vist clar que hi hagi voluntats serioses de resoldre els problemes de la prostitució. La prova la tenim amb la quantitat de noies que es passen el dia a la carretera, sota un sol de maria santíssima o aguantant aiguats i tramuntanades, i ningú mai ha afrontat el problema de cara per resoldre'l. Alguns alcaldes han intentat posar-hi mà i han acabat tirant la tovallola. Per què no es planteja d'una vegada si cal legalitzar la prostitució o perseguir-la? Pels polítics, és millor anar fent com fins ara. En la nostra història més recent, hem vist prostitució durant el franquisme, i no pas poca, i la continuem veient en democràcia. Que els diaris publiquin o no els anuncis de contacte només és una part del problema.
Però ja que el tema es va tocar en la trobada, n'hem parlat amb la direcció del diari. Em diuen que gairebé des del començament del diari s'ha plantejat, i que El Punt mai s'ha fet fort per mantenir aquests anuncis, tot i que no han vist mai clar deixar de publicar-los si altres mitjans ho fan. Sembla ser que d'il·legals no ho són, ja que la justícia s'hi hauria ficat. M'asseguren els responsables del diari que tampoc, al contrari del que pensa molta gent, no són cap gran font d'ingressos; en una paraula, que el diari pot tenir altres problemes econòmics dels quals ja n'hem parlat altres vegades, però podeu estar segurs que si es deixen de publicar els anuncis de contactes, per aquest aspecte concret el diari no haurà de tancar. “Nosaltres serem molt obedients”, em diuen categòricament. Si des de dalt s'arriba a un acord i es decideix treure els anuncis de contactes de les planes d'anuncis classificats, el mateix dia El Punt deixarà de publicar-los. Deixeu-me dir, per acabar amb el tema, que sóc molt pessimista en la qüestió de la prostitució. No es fa ni el mínim, que seria vetllar per les noies menors que són obligades a prostituir-se. De tant en tant es fa alguna acció per a la galeria i després tot continua igual.
Som un diari socialista?
Dies enrere entrava al quiosc a comprar els meus diaris i vaig trobar en Llorenç, que viu a l'Eixample de Girona, i em va dir molt contundent i seriós: “A veure si canvieu la línia del diari, que ara ja no manen els socialistes sinó els convergents i sembla que no us n'heu assabentat”. Com que ens coneixem de fa temps, li prometo que faré un buidatge dels diaris durant una setmana i li contestaré. I ho he fet. He agafat El Punt, edició de les comarques gironines, dels dies 19 fins al 25 d'abril i he anat apuntant els espais que el diari dedicava a cada partit concret, bàsicament en les planes de la informació municipal. Que són les que més lloc ocupen tenint en compte que som a tocar de les eleccions municipals. Vull aclarir que no es tracta d'un treball metodològic, seguint les pautes dels entesos en aquesta mena de prospeccions, només volia fer una aproximació per poder donar una resposta a l'amic Llorenç. La veritat és que aquesta setmana, en concret, l'espai dedicat als convergents és molt i molt superior al dels altres partits. Però compte, que ara no surtin els altres dient que ja es veia feia temps que El Punt ha canviat de camisa. Siguem seriosos. Ben segur que si agafo el diari d'una altra setmana poden sortir resultats totalment contraris. Què vol dir, això? Doncs que la informació és la que mana. Els que fa anys i panys que estem en contacte estret amb el nostre diari estem acostumats a sentir afirmacions com les d'en Llorenç i afirmacions en sentit contrari. Els lectors, i ha de ser així, som subjectius i moltes vegades gairebé no veiem les notícies que parlen d'allò que està d'acord amb el que pensem, i en canvi sobrevalorem les informacions que ideològicament no ens agraden. Malgrat tot, és un treball que hem d'anar fent cada dia per assegurar la imparcialitat del nostre diari. Una de les tasques, precisament, del consell editorial és vetllar pels quatre punts que sempre han estat marca de la casa i que veiem cada dia en la portada: un diari independent, català, comarcal i democràtic. I deixeu-me acabar mostrant la meva disconformitat total amb les normes imposades a les televisions, ara també a les privades, de marcar un espai concret i obligat a les notícies electorals. És la consagració descarada de l'antiperiodisme. No voldria que El Punt fes el mateix. Les notícies són les que són i el diari ho ha de reflectir. I no omplir perquè sí, per raons de l'espai assignat.
