La legislatura de les retallades?
La retirada de les tropes de l'Iraq va marcar els primers dies de Zapatero a La Moncloa i va fixar el canvi de tarannà presidencial. Decisions clares que arribaven a la gent. Zapatero era coherent amb el no a la guerra dels socialistes a l'oposició i, en assolir el poder contra pronòstic, complia fent tornar a casa els soldats espanyols. Aquella decisió va tenir una transcendència inqüestionable. Una altra Espanya era possible venint dels vuit anys durs d'Aznar. Amb el temps, Zapatero s'ha anat traint a si mateix, frustrant l'opció del federalisme i decebent en polítiques econòmiques. Una bona arrencada no és garantia de res, vista aquesta segona i última legislatura de Zapatero.
Però començar accidentament és una hipoteca per al conjunt de la legislatura? És possible superar els entrebancs inicials en el tram final del mandat? Pot el govern d'Artur Mas quedar marcat per les retallades? A l'Avui de dimarts hi havia fins a sis pàgines amb la llista de les empreses públiques catalanes que patiran la tisorada. Feia feredat. Si mirem amb els alcaldables de CiU demanant a crits una treva a tanta retallada, sobretot en sanitat i educació, fins després de les municipals també podem arribar a la conclusió que l'inici d'aquest govern està marcat per la presa de decisions impopulars.
La retirada de les tropes d'Iraq va ser a Zapatero el que avui serien les retallades a Mas? Potser sí, però els comunicadors del govern català confien que a mesura que es vagi veient llum al final del túnel la gent esborrarà de la seva memòria aquest inici tan desagradable de legislatura. L'intent de presentar l'executiu com “el govern dels millors” ha quedat tapat massa aviat per l'allau dramàtica que suposa fer front a la crisi. També per relliscades atribuïbles a un executiu que evidencia improvisació en el seu disseny. Zapatero tenia excusa perquè va guanyar Rajoy per sorpresa, però la còmoda victòria de Mas davant Montilla i l'aritmètica de l'anterior govern estava cantada. És per això que alguns no entenen l'escàs relat polític, l'excessiu esperit gestor i les relliscades que fins ara eren exclusives del tripartit.
