Morositat antidemocràtica

Té raó el portaveu del govern català, senyor Francesc Homs, quan defineix el comportament del govern espanyol com a morós; encara que penso que el dirigent català queda curt, perquè aquesta és una morositat autènticament antidemocràtica, molt vinculada amb un altre tret característic dels governs espanyols envers Catalunya: l'espoliació dura i pura, la qual cosa ens ocasiona un monumental dèficit fiscal, que és la mare dels ous de totes les retallades antisocials a casa nostra. L'episodi lamentable del fons de competitivitat, els 1.450 milions d'euros que Madrid s'escarrassa a no fer efectius, ja comença a fer olor de socarrim. De fet, la polèmica va molt més enllà d'una quantitat, ni que sigui important i necessària per a les finances catalanes, de diners. Aquí s'està produint una discrepància estructural de conceptes bàsics. La idea d'autonomia (ja no parlem de sobirania) a hores d'ara és paper mullat perquè Madrid vol ser París. La superestructura centralista de l'Estat espanyol ha perdut tots els complexos, la “closca” més dura de l'altiplà (que genera els argumentaris polítics des del món mediàtic) s'encamina cap a un uniformisme embogit; i tot això és una dinàmica que ultrapassa els partits polítics. Quina clarividència la del cantautor de Verges quan diu: “Hem de reflexionar i pensar cap a on volem anar un cop el mapa de carreteres de la nostra relació amb Espanya s'ha aclarit”.