La transcendència

Una de les dèries de l'ésser humà és la transcendència, les ganes de perdurar, de la manera que sigui, més enllà del fet físic de la mort. A l'ombra d'aquest desig s'hi amaguen temes d'alta volada com garantir la pervivència dels negocis i dels patrimonis familiars i qüestions molt més quotidianes però no menys importants per a qui les pateix, com el destí de la nostra mascota quan nosaltres ja no la puguem cuidar.

Hi ha qui pensa que mort el gos s'acaba la ràbia, però també hi ha gent que pateix pel destí del seus quadres, dels seus llibres, de les coses que ha estimat en vida i això el neguiteja. A banda dels temors físics i metafísics, la mort també crea altres angúnies. El testament, la legítima i una munió de temes legals i morals que no sempre resulten de fàcil solució. Una empresa de Madrid ha creat una pàgina web –lexvida.com– destinada a donar solució a aquesta problemàtica.

Una quota mensual més aviat mòdica (és clar que aquest punt acabarà depenent força de la longevitat del contractant) permetrà solucionar qualsevol dubte i qualsevol opció que susciti la pròpia mort, sigui senzilla i habitual o bé complexa i subtil. Documents que cal guardar, que s'han de destruir, que s'han de lliurar a determinades persones; donació d'òrgans, organització del sepeli; hipoteques inverses, gestió de patrimoni i qualsevol cosa que faci referència a les darreres voluntats, ja siguin legals o sentimentals, es converteixen en matèria de treball d'una nova via de negoci que compta amb l'assessorament de juristes de prestigi i d'experts en els diferents camps. La incertesa moral i filosòfica del més enllà agafa aquí una dimensió més real i, de fet, es converteix en un tema molt menys esquerp, alliberant l'ànima d'aquesta sensació molt literària d'abandonar aquest món deixant serrells i assumptes pendents que ja ningú no serà capaç de solucionar. I de fons, aquesta idea força 2.0 que ens porta a pensar que és més fàcil confiar els temes importants a un estrany que no pas a un de casa.

Sigui com sigui, una idea singular que té molt a veure amb la concepció occidental de la línia que separa la vida de la mort.