Animals de casa

Demà se celebra a Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat Propi; s'hi esperen cap a 2.000 persones. Ja us explicarem com ha anat. És un acte molt importat, del qual sortirà l'Assemblea Nacional Catalana, que neix al marge dels partits amb la missió de recuperar la independència. Jo ja fa dies que us dic que ho tenim a tocar. O, si no voleu ser tan superpositius, que el poble ha començat a caminar amb passos rigorosos per un camí que ja no té retorn. El que m'anima és que tothom té clar que quan Catalunya ha anat endavant ho ha fet amb la màxima unitat civil, i ara es respira aquest sentiment. La unitat política haurà de venir després, encara que sigui si us plau per força.

Jo em deixo guiar per la intuïció i pels senyals que llegeixo, que em diuen que això està canviant. Un senyal majúscul és que l'admirat i respectat Lluís Llach ha donat suport a la conferència. Però no tots els senyals que veig són ideològics. Pertànyer a un país que aviat serà lliure va més enllà i també toca la voluntat de preservar tot allò que és d'aquí. La cabra catalana, per exemple. Es veu que un pagès del Pallars Jussà tenia uns quants exemplars d'una raça que és autòctona i que es considerava extingida: la cabra catalana del Montsec. N'he vist una foto i són animals molt simpàtics. Espero que la recuperació sigui possible: per ser un país complet també necessitem cabres nostrades! De fet mai no agrairem prou a qui va salvar de l'extinció el ruc català i en va recuperar la raça. Són tan macos, els rucs, que sempre em vénen ganes d'endur-me'n un a casa! La vaca de l'Albera, una vaca catalana que he vist pasturar pels voltants del monestir de Sant Quirze de Colera, no ha tingut tanta sort: està en perill d'extinció i desconec si s'ha fet algun pla per salvar-la o si encara hi som a temps. Algú m'ho pot dir? I què són els gossos d'atura, tan eixerits, sinó gossos catalans? I per últim, els gats. Els gats catalans –n'hi ha que en diuen de raça europea– són tigrats, de ratlles i taques simètriques, marrons o grisos, no gaire grossos però molt robustos, orgullosos, insistents, coratjosos i fidels... Sentimentals, sobretot. Ben bé com som nosaltres.