UN NOM, UN MÓN
Hipòcrates
Catalunya pateix sobretot dues malalties greus. D'una banda, la mateixa que afecta els altres pobles, tant els lliures com els sotmesos: la crisi econòmica. De l'altra, la mateixa que afecta els altres pobles que no són lliures i que naufraguen sotmesos als estats que els ofeguen: la falta d'independència política per exercir sobiranament el seu autogovern.
Hipòcrates (Cos, 460 aC-Làrissa, ?), el pare de la medicina, va ser qui primer va separar la ciència de la religió. Els seus aforismes són una font inesgotable de saviesa, de la qual encara beuen no tan sols els professionals de la medicina, sinó totes les persones interessades a aprendre-hi lliçons de sentit comú (el menys comú dels sentits, per paradoxal que sigui) que ajuden a tenir una visió lúcida sobre la realitat.
«Quan dues malalties conviuen a la vegada, la de més força acaba dominant, absorbint i fent desaparèixer la més feble», alerta un dels aforismes d'Hipòcrates.
La malaltia dels catalans que consisteix a deixar-se explotar per l'imperialisme espanyol ve de molt lluny. Segurament ve del temps en què la cultura popular va posar en circulació la imatge de ser cornut i pagar el beure, potser inspirada en aquesta sensació tan familiar a Catalunya de consentir que Espanya domini amb aires de vexació. De tota manera, per molt que aquesta malaltia dels catalans vingui de molt lluny, segurament mai no hi ha hagut en aquest país tants malalts amb ganes de curar-se d'aquesta alteració que pertorba les seves funcions vitals com des que aquí i arreu s'ha escampat com una plaga la malaltia de la crisi econòmica.
El doctor Jordi Pujol, que al llarg dels seus vint-i-tres anys al capdavant del govern de Catalunya va arribar fins i tot a rebre el títol d'Espanyol de l'Any, és més conscient ara que mai de la sort adversa que ens ha caigut perquè ell no va ser fidel al jurament hipocràtic. Per aquesta raó, ell i el seu hereu polític, Artur Mas, són ara partidaris de la independència de Catalunya. Ja no creuen en la religió de l'Espanya plural on tots els pobles valen el mateix. Si, fidel a Hipòcrates, separa la religió de la ciència, el seu partit, CDC, procurarà prendre nota de l'avís de l'aforisme del pare de la medicina. I ens ajudarà a entendre que la ciència alerta que la secular malaltia de no ser independents nacionalment té més força que la transitòria malaltia de la crisi econòmica.