‘Senyo', el Magán i el Buyo m'han pegat…
Gemecs i gemecs. Ara, resulta que un tal Magán, jutge de Lleida, ha menyspreat Catalunya i la llengua catalana en una de les seves resolucions a instàncies d'un madrileny que havia fet un recurs contra una multa de trànsit. Cronistes i ciutadans nostrats s'escandalitzen i s'ofenen. Sembla com si no passessin els anys. El tal Magán, com a bon hidalgo, clava la pica. De què ens estranyem? El problema és nostre, no seu, a veure si ens n'adonem. A més, diuen que ens insulta usant “Lérida” i referint-se a Catalunya com a “administración regional española”. Senyors, el tal Magán pot fer servir Lérida perquè així es diu en castellà, cosa que no treu que el nom oficial de la ciutat sigui Lleida. I per la mateixa raó, nosaltres podem dir “Saragossa” encara que el nom oficial de la ciutat sigui Zaragoza. A veure si ens ho fiquem al cap d'una vegada i deixem de fer el ridícul. Segona: el tal Magán, independentment de l'ànim que el motivi, no diu cap mentida reduint Catalunya a una regió espanyola. Per més Estatut que hi hagi, a la pràctica és així. I si volem que sigui d'una altra manera, ja sabem què hem de fer. Si no ho fem, menys gemeguets i a continuar captant miquetes absurdes.
Paco Buyo, exporter del Madrid, declara que tracta Guardiola de “José, porqué estamos en España”. Per la mateixa raó, ¿hauria tractat de “Jaimito” l'expresident Jimmy Carter? Probablement, no. A títol personal, pot tractar Guardiola com li doni la gana. Igual que al seu antic club han decidit, tan castissos ells, denominar Manolito el jugador Adebayor. Però així com el nom d'una ciutat admet, arreu del món, un ús flexible, depenent de la tradició i de l'oficialitat, els noms propis de persona (a excepció dels papes de Roma i dels reis) no acostumen a traduir-se. I encara menys quan, li agradi a Buyo o no, l'actual llei espanyola –o sigui, la de la seva Espanya– no ho permet. Buyo, ara ja no pots venir i marcar a ferro roent a l'esquena de la gent el nom que vulguis. Això era abans, Buyo. Situa't.
Ara bé, de ciutadans espanyols que pensen com ell n'hi ha centenars de milers. Els partits ho han provocat i ara ja no es pot fer marxa enrere. Són massa vots en joc. Davant d'això, l'estratègia de la contenció, que és la del nou/vell govern que tenim, no servirà de res. Per cert, diu que ahir es va realitzar la Conferència Nacional per l'Estat Propi, al marge dels partits… Tot són maneres d'enfocar el problema, oi?
