Una dècada perseguint Ben Laden
El president dels Estats Units, Barack Obama, va fer ahir un gran pas cap a la reelecció el mes de novembre de l'any vinent en anunciar que un comando nord-americà havia matat Ussama ben Laden. Després dels atemptats de l'11-S de Nova York i Washington del 2001, perpetrats per Al-Qaida, Ben Laden –la persona que havia orquestrat l'atac al cor de l'imperi nord-americà– es va convertir en l'enemic públic número 1. El llavors president George W. Bush, que feia menys d'un any que ocupava el poder, va centrar la seva política internacional de tot el mandat a esclafar Ben Laden i el terrorisme internacional d'arrel islàmica. Per això no va dubtar a envair l'Afganistan i iniciar una guerra que encara avui dura contra el règim talibà. Ben Laden es va refugiar a les muntanyes i va desaparèixer del mapa assetjat per les tropes de la ISAF, però protegit pels talibans, els seus fidels i part dels serveis secrets del Pakistan.
Els atemptats de Madrid i Londres, l'11 de març del 2004 i el 7 de juliol del 2005, van confirmar la capacitat d'Al-Qaida d'actuar amb un model molt difícil de combatre. Cèl·lules terroristes distribuïdes i camuflades pertot arreu, amb poca o nul·la relació entre si, actuant com a franquícies i amb l'única finalitat d'atacar Occident en territori propi. Durant deu anys Ben Laden s'ha mogut més aviat poc, però a Bush i els seus aliats els ha anat perfectament l'amenaça fantasma total, per utilitzar-lo com a excusa. El símbol del terrorisme més extremista va morir dilluns a la matinada, però a la pràctica feia molt temps que estava fora de combat. No li feia falta estar actiu. L'herència ideològica que ha deixat Ben Laden es perpetuarà. El premi Nobel de la pau ha tancat el capítol obert per Bush, però la història continua ràpidament. Avui el món és tan insegur com ahir, perquè les condicions que van permetre a Ben Laden crear tota una xarxa terrorista d'abast internacional continuen activades i perquè ara per a molts ja és un màrtir.
