El país no s'ho pot permetre

“Tenim molt clar on posar les línies vermelles de les retallades pressupostàries que s'han de fer i que han de respondre, per davant de qualsevol altra consideració, a les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes”. Escrivia aquestes línies fa uns mesos sense conèixer l'abast de les retallades que el govern de la Generalitat acabaria aplicant en àmbits tan sensibles com la sanitat, l'educació o l'atenció social. Retallades inacceptables que posen en greu perill serveis universals precisament en moments de més vulnerabilitat social.

Tots som conscients de la situació econòmica de profunda crisi que estem travessant. A ningú se li escapa que cal fer els ajustaments necessaris precisament per salvaguardar el benestar social. Però d'això al que se'ns anuncia hi ha un ampli marge per parlar, discutir i consensuar si és possible. Perquè si prou greu és el que el govern pretén fer, encara ho és més com s'està fent: sense explicacions globals i amb diàleg nul, especialment amb els ajuntaments.

Es fa impossible d'entendre i per tant d'acceptar retallades quan no s'ha presentat públicament, incomplint un compromís parlamentari, el projecte de pressupostos de la Generalitat per a aquest any en curs. Sense tenir la visió global dels números és impossible poder convèncer ningú de la conveniència de retallar precisament en serveis bàsics per a la ciutadania. Es pot demanar un esforç tan gran a metges i professionals sanitaris i a la mateixa població sense explicar el conjunt del pressupost? Sincerament crec que no.

A la manca de coneixement pressupostari global s'afegeix encara, i en el cas de sanitat, una manca d'explicació global del que es pretén fer. Molts alcaldes són presidents –en el meu cas, vicepresident– dels consorcis sanitaris que gestionen els hospitals públics de Catalunya i a hores d'ara desconeixem l'abast real de la retallada proposada als consorcis. Cal afegir l'absolut desconeixement, perquè ningú ens ha reunit, de l'abast de les mesures de retallada a l'atenció primària que farà l'ICS a les nostres ciutats. Com és que no s'han reunit els Governs Territorials de Salut, que són els òrgans dels quals ens vàrem dotar per treballar plegats la Generalitat, els Ajuntaments i els proveïdors sanitaris de cada territori? Una altra vegada una visió limitada d'un sistema que funciona, i molt bé, en conjunt. Si s'afecta l'atenció primària és segur que les demandes ciutadanes es dirigiran cap a les urgències i les consultes dels hospitals.

I el que explico per la sanitat podríem estendre-ho a l'educació i l'atenció social. Sense notícies d'inversions programades, alguna d'ella com l'inici de la construcció de les rondes de Mataró fins i tot finançades per l'estat, i que avui per avui estan en una situació d'espera de no sabem exactament què. El govern de la Generalitat no és un govern interí, té tota la legitimitat democràtica que els catalans i les catalanes li donaren en les urnes i no pot restar immòbil durant mesos només pendent de la conjuntura electoral. El país no s'ho pot permetre.