Ni senyal ni encert

Vam trobar fluix, superficial i, sobretot, mancat de memòria històrica el documental que va emetre diumenge TV3, a 30 minuts, dedicat a la qüestió valenciana. Com es pot fer un treball sobre aquest tema sense esmentar en cap moment el nom de factòtums de la transició com Abril Martorell, Manuel Broseta o Alfonso Guerra i les decisions polítiques que van prendre en relació al País Valencià? Com es pot ignorar la inflació i subvenció del blaverisme? Com es pot obviar Fuster, no solament com a pensador de la col·lectivitat sinó com a destinatari de la violència blavera? Per què en cap moment no s'esmenta que al País Valencià s'ha utilitzat una majoria política per legislar contra una evidència científica, com és la unitat de la llengua? El documental té un error gravíssim que l'invalida i que acaba tergiversant els fets: sembla que la situació de conflicte hagi sorgit espontàniament, gairebé ingènuament, com a producte d'alguns malentesos que quatre joves estudiants catalans i valencians poden superar compartint unes Xibeca. Res més lluny de la realitat. El conflicte valencià ha estat creat i sostingut. És producte d'uns interessos polítics, d'una planificació i d'una estratègia. És una intoxicació feta a consciència, perpetrada per l'espanyolisme amb la finalitat de mantenir el País Valencià ben amarrat a Espanya i com més lluny millor de Catalunya. Res d'espontaneïtat: fons de rèptils per enverinar l'opinió i pel que convingui. I que consti: no solament es tracta de separar al màxim el País Valencià de Catalunya, sinó també, i sobretot, d'arrasar la cultura i la identitat del País Valencià i, en primer terme, de minoritzar la llengua i anar-la ofegant. Enganyats per l'espantall del suposat imperialisme català –una expressió que fa riure– molts valencians no s'adonen que el primer objectiu de l'operació és justament anihilar la personalitat valenciana. L'espanyolisme ha dut a terme al País Valencià una gran operació de manipulació social que li ha sortit molt bé. I, veient el reportatge de TV3, diríem que l'èxit continua.