Ombres de l'operació d'Abbottabad
Dilluns passat un grup de les forces d'operacions especials dels EUA assaltaven l'amagatall d'Ussama ben Laden a Abbottabad (Pakistan) i li donaven mort d'un tret al cap. Una dècada després dels atemptats de l'11-S, Barack Obama complia la venjança promesa per George Bush i posava fi a la icona del terrorisme internacional amb una operació en territori estranger. Només durà uns quaranta minuts, durant els quals l'exèrcit pakistanès, que oficialment no havia estat avisat, no va fer acte de presència a pesar d'haver-hi una acadèmia militar a uns centenars de metres. El cadàver fou traslladat a la base nord-americana de Bagram (Afganistan), on fou identificat i, posteriorment, llançat el cos al mar. Massa incògnites obertes, alguns comportaments poc exemplars i molt tocat el dret internacional.
¿És admissible una acció militar en sòl estranger sense el consentiment del govern corresponent? Pels EUA sí, i ja fa anys que ho fa a la zona tribal paixtu. A més, segurament, el govern pakistanès estava assabentat de l'operació. Tanmateix, ¿com pot ser que Ussama ben Laden residís des de feia anys a Abbottabad –a poc més de cinquanta quilòmetres de la capital– i que els serveis secrets pakistanesos (ISI), que passen per ser dels més eficients de l'Àsia central, no en sabessin res? i ¿per què es va donar mort a Ben Laden en lloc de capturar-lo viu per posar-lo a disposició de la justícia? ¿És admissible en la lluita contra el terrorisme internacional l'aplicació de la llei del talió?
El més probables és que l'ISI tingués perfectament localitzat el líder d'Al-Qaida i, més recentment, els serveis d'intel·ligència nord-americans també. Per això, el govern d'Asif Ali Zardari ha hagut de cedir a les pressions de Washington, de qui rep ajuda militar i suport. El Pakistan ja fa anys que practica un doble joc. En el rerefons, el Caixmir –i, per tant, l'Índia-, on els grups terroristes actuen sota el dictat d'Islamabad, i Kabul, on voldria un govern sotmès al Pakistan. Així doncs, per l'ISI, tenir controlat Ben Laden era un as a la màniga fins que Washington ha dit prou al doble joc. Les relacions amb Washington seran a partir d'ara més difícils, tot i que el Pakistan és una potència nuclear i, alhora, un estat semifallit que no controla les zones tribals del país, refugi dels talibans que operen a l'Afganistan.
La mort de Ben Laden es pot justificar dient que no hi havia altra forma de capturar-lo o que esperar una decisió de la comunitat internacional o una acció del govern pakistanès hauria propiciat la seva fuga. I la desaparició del cos evita un judici que el faria encara més popular o una tomba que podria convertir-se en lloc de pelegrinatge de fanàtics del gihad. Tanmateix, judici i condemna és el que prescriu el dret internacional i el que hom espera dels valors occidentals basats en la justícia i no pas en la llei del talió. S'ha traspassat el fil que separa la legitimitat de la legalitat, que ací haurien de donar-se la mà. Això és donar arguments als violents i esquerdar els objectius de les revoltes àrabs. En general, l'opinió pública musulmana no lamentarà la desaparició del líder d'Al-Qaida, responsable des de 1998 de més de cinc-cents atemptats en països islàmics, però, no veurà bé una execució extrajudicial. Cal rectificar i, ara més que mai, donar suport a les revoltes contra uns dictadors que interessadament relacionen l'oposició amb Al-Qaida.
Per acabar, sembla poc edificant celebrar la mort de Ben Laden com si fos el final de la Segona Guerra Mundial. Es pot entendre la reacció de les víctimes, però no la d'una gent que celebra la mort. Té un toc de morbós, respira aires de venjança i no pas de justícia i ignora el dret internacional. Una deriva preocupant.
