No és democràcia, és ‘realpolitik'
Dec ser una rara avis. M'escandalitza que s'impedeixi la participació de Bildu a les eleccions del 22 de maig. Quina mena de democràcia és aquesta que exclou un 8, 10 o 15% dels votants en unes eleccions municipals? Quin estat es pot permetre silenciar una part de la societat d'un país i torpedinar el procés polític de pacificació iniciat a Euskadi? Si volen fer política, per què no els deixen?
La decisió de frustrar la concurrència a les urnes de l'esquerra abertzale és un atropellament gravíssim als principis democràtics. L'estat que ens ha tocat viure fins vés a saber quan despatxa els afers bascos amb aquesta tranquil·litat. Els dos grans partits espanyols fan pinya per il·legalitzar una formació on podem trobar personalitats com Carlos Garaikoetxea, primer lehendakari amb el restabliment democràtic, és un dir. Si Garaikoetxea no hi té cabuda, en un partit que vol pugnar políticament a les institucions locals basques, què s'hauria d'haver fet anys enrere amb mig Partit Popular provinent del franquisme o avui mateix amb els candidats d'una formació xenòfoba com Plataforma per Catalunya en moltes poblacions del nostre país? Ah, no, que la llei de partits es va fer per barrar el pas a l'esquerra abertzale i per subvertir la voluntat popular a les urnes de tal manera que PSE i PP governin avui a Ajuria Enea.
Dec ser una rara avis, perquè també m'escandalitza que el premi Nobel de la Pau Barack Obama hagi ordenat la liquidació de Bin Laden en un país que no és el que presideix. Ni justícia ni democràcia, sinó impunitat absoluta en forma de venjança. Venim de l'inici d'una primavera que ens feia somniar en un món millor, i perdonin si això sona flower power. Les revoltes al món àrab contra els dictadors i per la llibertat feien pensar en una nova i millor lògica mundial. Deu haver estat un miratge. Aquesta setmana el País Basc i Pakistan han estat escenari dels clatellots de la realpolitik a ingenus com jo. ETA i Al-Qaida es retroben mediàticament, i Acebes i Aznar segur que deuen haver pensat que el temps els dóna la raó amb les seves dues línies d'investigació. Ves quina cosa! Passa-ho!
