Dolents

L'endemà que el Tribunal Constitucional donés permís perquè la coalició independentista basca Bildu es presentés a les eleccions municipals, la reacció de determinats polítics i de determinada premsa de Madrid, i no cal que especifiqui més, feia feredat. Alguns, ja es notava, van escriure titulars en calent: “ETA gana, la democracia pierde”, “El TC avala a los pro etarras”. D'altres, més subtils, matisaven que no era tot el tribunal qui donava oxigen a ETA, sinó només els magistrats nomenats pel PSOE. Aquest partit era l'autèntic dolent de la pel·lícula.

És a dir, que reconeixien obertament que el tribunal, lluny de ser independent, era una corretja de transmissió dels partits polítics hegemònics a Espanya. No hi havia una crítica ni una discussió sobre els fonaments de dret, que és la matèria de què tracten els jutges. Ningú va argumentar que els magistrats havien pres la decisió d'acord amb la seva interpretació de les normes. No: la lectura era exclusivament política.

Aquestes reaccions només posen de manifest una actitud primària i molt espanyola: el tribunal és bo quan ens dóna la raó i és dolent quan ens la nega. Els mateixos magistrats que, quan van trinxar sense pietat el molt ribotat Estatut de Catalunya, van ser elogiats i aplaudits per la seva valenta defensa de la unitat d'Espanya, ara s'han convertit poc més que en els destructors de l'Estat de dret. De debò: que s'ho facin mirar.

Val la pena estudiar bé tot aquest episodi i els que vindran els pròxims dies, perquè allargarà la llista de raons per la independència del nostre país.