Això no és la rendició de Breda

Ens ha quedat una idea romàntica dels armisticis, com si els vençuts anessin encantats de la vida a la cerimònia de claudicació. En tot cas, res no faria més feliços els guanyadors que això, el comportament cavalleresc, l'acceptació de la inferioritat manifesta al camp de batalla que els permetés l'últim detall de magnanimitat en el triomf. En la Champions, Guardiola se'l va consentir aquí i allà amb Abidal i Sergi Roberto. L'un va ser un brindis per la vida, només mes i mig després de conèixer la malaltia que encara milions no s'atreveixen a pronunciar. L'altre, en l'anada, resultà l'exaltació de fidelitat al model triomfant amb nois de casa del que ja mai no es pot renegar. La història és escrita pels guanyadors, però la reneguen els perdedors. Al quadre de Velázquez, els dos bàndols es concedien mèrits després del terrible confront i el pintor deixava com a llegat una mirada utòpica, sublimada. Aquí, ara, vivim entre maniobres de distracció per negar la realitat: el Barça és històricament únic i l'altre exèrcit no s'ho pot empassar. La resta, fullaraca i estat de negació perquè els seus ulls veuen i jutgen segons dicta la primària passió. A partir d'aquí, formulen excuses de mal pagador i el seny mor corrent avall ofegat pel cabal de la riuada. Res a fer, s'ho arriben a creure els vençuts més entenimentats, cas d'Iker o Xabi Alonso.

Tanta és la vehemència emprada que es podria arribar a l'autoagressió. I castren la hipòtesi d'un onze poderós, curull de talent i plantilla si volen jugar i fugir d'excuses. Milions llargs els ha costat la broma. Si perseveren en el mourinhisme, petaran. Viuen en un fosc cul de sac mentre les clarors acompanyen les antítesis abonades pel seu màxim adversari, mimat arreu del món, avui a punt d'un altre matx amb rivet emocional. Derbi contra l'Espanyol, aspre de batre d'ençà de Pochettino, decidit a pispar el pa del cistell seguint encara l'objectiu europeu. La lliga és a tocar, però recordeu aquell Tractat de Versalles que posà fi a la Primera Guerra Mundial i com significà l'ou de la serp fins a generar la Segona. La perdedora Alemanya mai va pair pagar la gran factura. Però, de moment, deixem-ho córrer. Millor gaudir del present, lliure d'adversaris que no volen signar armisticis. Aquesta guerra ja és història.