Herois

Els antics herois eren personatges que lluitaven per unes idees, tot i l'afany honest de màrtirs compromesos, moltes vegades no deixaven de ser éssers individualistes. Les seves accions podien donar redits però a llarg termini era difícil que arribessin a consolidar uns objectius.

Les revolucions àrabs les han iniciat persones des de la més estricta soledat, i en aquest cas l'individualisme espontani ha obtingut un resultat inesperat.

A Occident, malgrat les retallades socials diàries, la tranquil·litat, en principi, és imperant. Això sí, també tenim herois, com ara els que es tiren en parapent o paracaigudes, els que aconsegueixen posar la pilota al forat a desenes de metres, els que participen en el París Dakar o en la World Race. Els participants tenen un perfil molt concret, diuen que alguns formen part de la pijería més selecta. Són herois, ja que amb el ruixat que està caient és tot un desafiament passejar-se en veler pel Mediterrani.

Algunes notícies fan oblidar que hi ha gent que no té feina o que bona part de ciutadans tenen obligacions europees i retribucions espanyoles.

És sorprenent el ressò mediàtic que tenen aquests herois amb bons patrocinadors, per unes proeses que desperten un interès molt limitat.

Es fa difícil justificar el finançament d'alguns esdeveniments sectorials, mentre hi ha dificultats en el món de l'art, la música, el cinema i la cultura en general, o temes cabdals com ara la sanitat, l'ensenyament i els afers socials. A Catalunya, però, la sanitat i l'ensenyament semblen més una qüestió ideològica en el sentit que els seus mandataris no creuen en determinats serveis públics.

Hom sempre ha tingut recel d'alguns herois, però després de suportar el Dakar i els campionats de vela encara tinc menys ganes de ser un heroi. No hem d'oblidar, però, que queden algunes històries d'herois anònims sense patrocinadors, d'una integritat irrefutable, que no sortiran a la televisió, que passaran ben poc pels llibres d'història i pel web.