Qui cobra mana

En el món dels negocis hi ha dos aforismes que en el cas de Ryanair només serveixen de cap per avall. El primer és el de qui paga mana, que amb la companyia irlandesa ha anat a l'inrevés des que l'any 2003 va començar a operar a Girona. En aquest aeroport, i als que es van anar afegint posteriorment a la seva xarxa, qui mana és Ryanair, per un motiu ben senzill: es moria de fàstic i per donar-li vida, la Generalitat, la Diputació, la Cambra de Comerç i algunes empreses li han pagat subvencions camuflades de publicitat que ara són de 4 milions d'euros anuals. Aquí qui cobra mana, perquè si es retira els seus clients ja poden començar a reconvertir l'aeroport en un camp de patates, i per això Ryanair va aconseguir del tripartit un precontracte segons el qual la subvenció pujava a 7,5 milions fixos més 4,5 milions de variables cada any. I per això quan el nou govern català va dir que no podia pagar, Ryanair va començar a retallar serveis, i qui paga no mana i està ben acollonit.

Tampoc funciona allò que el client sempre té la raó, que vol dir que al client se li ha de donar sempre encara que no la tingui per por que se'n vagi a la competència. A Ryanair no li cal donar la raó al client, perquè si marxa no trobarà cap altra companyia que li serveixi el mateix. Per això, el conseller delegat de Ryanair es permet enviar una carta al ministre d'Indústria en la qual amenaça de retallar més rutes si les administracions s'entesten a cobrar-li les multes que li han posat, que sumen 1,23 milions euros. Multes que podria pagar tranquil·lament amb el que ha munyit a l'Estat espanyol des del 2003: uns 80 milions d'euros, dels quals 30 milions són per l'aeroport de Girona.