Políticament incorrecte

Quan la majoria dels treballadors pateixen rebaixes salarials, reestructuracions, eros i altres misèries, estem a les portes d'unes eleccions que solucionaran (temporalment) la vida laboral a un grapat de gent. Ben legítim, sens dubte. Si en algun lloc es manifesta prou la voluntat de servei i l'interès per la cosa pública és en bona part dels regidors dels nostres pobles. Virtuts com ara l'abnegació i el voluntarisme, les trobem en molta gent que figura en les candidatures pel dia 22. És clar, pel mig hi ha grimpadors cobdiciosos, i aquells individus que només actuen per interès propi. També hi podem incloure les llistes fantasma de candidats que ni tan sols estan empadronats al municipi on es presenten, la qual cosa és una burla als veïns i a la democràcia. Però els fets i el temps posa tothom al seu lloc. Tornant al fil inicial, a molts pobles els ajuntaments són la primera empresa per nombre de treballadors, i encara que s'hagin pogut fer retallades, la mateixa inèrcia del ‘ja ho paguem entre tots' i els compromisos adquirits (i no parlem dels electorals), fa que se'ls hagi de recordar que governen una empresa que té la singularitat que els propietaris som tots els veïns; i els regidors no han d'oblidar mai que el seu càrrec es renova cada quatre anys. De les eleccions també en sorgiran els representats en els consells comarcals, en les diputacions i en altres patronats i empreses públiques. Aquí s'ha de començar a triar el gra de la palla. Per què no se suprimeixen les diputacions? I no serveix l'excusa que l'Estat no ens deixa, ja que sempre han servit d'instrument polític al govern de torn. Llavors, què fem amb els consells comarcals? Són temes que no surten durant la campanya.