Militància lingüística als jutjats
L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia promou una campanya per combatre el retrocés del català als jutjats i tribunals de justícia del país. Només un 16% de les sentències que es dicten a Catalunya estan escrites en català, una llengua que els ciutadans cada cop usen menys quan declaren davant del jutge o jutgessa. Les mateixes persones que entren al jutjat i saluden l'agent dels Mossos o parlen amb el personal d'administració en català fan un canvi sobtat de registre lingüístic a l'hora de declarar i respondre a les preguntes dels advocats i de la fiscalia. La campanya de Juristes per la Llengua ens demana que “no canviem” d'idioma, i ens recorda que usar el català als jutjats és un dret indiscutible reconegut per l'Estatut, la llei de política lingüística, la carta europea de llengües regionals o minoritàries i, fins i tot, la llei orgànica del poder judicial espanyol.
No hi ha dubte que el ciutadà pot declarar en català. El problema és que la immensa majoria de jutges es dirigeixen al personal de justícia, als advocats, als acusats i als testimonis en llengua castellana. La posada en escena, amb togues, banderes i fotografies del rei incloses, sovint intimida les persones que han de prestar declaració. En la majoria de casos prou nerviosos que estan per la incomoditat de la situació. En aquest moment de debilitat, fins i tot de por escènica, i veient que els propis advocats són els primers que fan l'exposició i formulen les seves preguntes en espanyol, els ciutadans canvien de llengua. El ciutadà és culpable del retrocés del català a la justícia o víctima d'un ecosistema públic hostil amb la llengua pròpia? Crec que, lingüísticament i d'entrada, n'és víctima.
A Catalunya estem acostumats a demanar militància eterna als ciutadans per garantir una normalitat inexistent en molts àmbits públics. Els governs i l'administració han de fer entendre als jutges que per impartir justícia en un país amb llengua pròpia i oficial el primer que cal és que la facin servir habitualment. En lloc de “No canviem de llengua”, la campanya hauria de dir: “Canviï de llengua, senyor jutge”.
