Els mítings

Una de les claus per celebrar un míting és el lloc. S'ha de triar una sala, pavelló, poliesportiu, centre cívic, teatre... adequat a l'acte i sobretot, i més important, adient per al nombre de persones que el partit organitzador calcula que hi podrà concentrar. No hi ha res que doni una sensació més gran de solitud –sobretot a la televisió– que un emplaçament ple de cadires buides i un candidat que els parla. Per evitar-ho, les formacions han de fer veritables esforços de mobilització. Es munten autocars de tot el territori. I als assistents se'ls donen banderoles, moltes banderoles.

En aquesta campanya, però, la gran majoria de forces han abandonat els grans mítings. No es veurà una Mar Bella ni, per descomptat, un Sant Jordi, emblema de la màxima mobilització i espai al qual el PSC i CiU han recorregut en altres convocatòries al Parlament i a les Corts espanyoles. Segurament, les eleccions municipals són més a peu de carrer. De pentinar-se el municipi de dalt a baix, d'esquerra a dreta i en diagonal. Però també, segurament, és que el format del míting queda força caducat, en ple segle XXI, amb la brutal irrupció de les xarxes socials.

Els blocs, el Twitter i el Facebook fan que les formacions es multipliquin i multipliquin la veu per donar a conèixer el seu missatge a través d'internet. Se'ls poden fer preguntes, demandes, reclamacions..., es pot més o menys interactuar amb els dirigents, això amb els que gestionen personalment els seus perfils 2.0, perquè també s'ha de dir que en molts dels casos ho fan els sacrificats equips de campanya.

Abans els militants de les formacions no tenien aquesta possibilitat. Convençuts i no tan convençuts anaven als grans actes en què els explicaven les propostes i els intentaven convèncer. Ara els programes circulen per internet, a l'abast de tothom.

I els mítings estan plens a rebentar de militants als quals no s'ha de convèncer de res, perquè quan han agafat l'autocar per anar-hi ja ho estaven. Es converteixen així en grans actes d'autoafirmació davant del rival a les urnes. Però aconsegueixen guanyar vots nous? Això ja és una altra cosa...