Afició o bé professió?

Rar és l'any en què no surt la mateixa discussió. Els que participen en les obres florals importants, individuals o col·lectives, i planifiquen, valoren i realitzen, s'han de considerar aficionats o professionals? La resposta és problemàtica. La ratlla que separa l'afició de la professió és incerta, opinable i canviant. Depèn de moltes coses: si és o no retribuït; si és o no titulat; si viu o no del sector; si té un nom i prestigi o és un desconegut; i si o no més coses que es contradiuen. No existeix una professió emparada per un títol de muntar rams o bé de bastir floralment un indret amb exquisidesa i missatge. Hi ha aficionats que fan muntatges sorprenents, elegants i sobris. En canvi hi ha professionals que han muntat en llocs de fàcil execució, més que una exhibició, un amuntegament difícil de pair. Encara resten persones de les de Sant Pere de Galligants o de les lleves de Sant Domènec, de qui ningú pot dir que són professionals i, en canvi, són capaces de fer el muntatge més atrevit o emblemàtic. Maria Cobarsí, que distribueix els espais clàssics, coneix prou bé on pot arribar cadascú. “Li he donat l'escalinata de la catedral”, diu. “Se'n sortirà prou bé!”. Acaba d'entronitzar un aficionat!