Ernesto Sabato

Fent l'amor traspassem el nostre estat interior a la persona amb qui el fem, que ens traspassa el seu. La manera de fer l'amor delata el declivi de la intensitat d'una relació en què hi ha un intercanvi sexual. Hi ha parelles que la primera vegada que van fer l'amor van alçar els ulls, van veure el cel i van tocar les estrelles amb els dits. Hi ha parelles que l'última vegada que han fet l'amor han alçat els ulls, han vist el sostre de l'habitació i han pensat que convindria passar-hi una capa de pintura.

«Fer l'amor és un cos a cos entre dues ànimes», afirma Agustí Peiró. Però en els temps que corren cada cop hi ha menys ànimes que fan l'amor enamorades, segons Peiró: «La nostra visió del món és cada vegada més realista. Abans la majoria de cançons eren d'amor. Ara són de rotllos.»

Potser la fusió que Joan Vinyoli creia completament impossible és una utopia: «Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca de boca i que ens mesclem els cossos, mai no som un.»

Manuel Bandeira, en canvi, pensava que els cossos poden arribar a una comunió com segons ell no hi poden arribar les ànimes: «Si vols sentir la felicitat d'estimar, oblida la teva ànima. L'ànima és la que arruïna l'amor. Les ànimes són incomunicables. Deixa que el teu cos s'entengui amb un altre cos. Perquè els cossos s'entenen, però les ànimes no.»

Ernesto Sabato (Rojas, 1911-Santos Lugares, 2011) se n'ha anat amb la convicció que les ànimes necessiten els cossos: «Les ànimes només es poden comunicar a través dels cossos. Els pensaments, les emocions, els somriures, els gestos, les paraules, les mirades que constitueixen una ànima humana són, en definitiva, subtils vibracions de la carn.» Potser per completar un ritual ben paradoxal: «Egotisme de l'home. En l'amor físic, l'home va cap a fora per tornar cap a dintre, cap al centre de la seva olímpica solitud. La dona accepta l'amor de fora cap a dintre, per retornar cap a l'exterior: amor maternal. Quan en la dona acaba l'amant, apareix la mare. Quan en l'home acaba la còpula, ja s'ha allunyat cap a altres móns: una teoria filosòfica, un presumpte guanyador de la pròxima cursa, un projecte de fàbrica.»

La brevetat d'un segle és el que ha necessitat Sabato per iniciar-se en les lliçons de l'existència: «La vida és tan curta i l'ofici de viure tan difícil que quan un comença a aprendre'l s'ha de morir.»