sempre guanyen els mateixos.
frederic porta
El trencaclosques complet
Admira que resulti tan car, en un club com aquest, guanyar tres lligues seguides. I que s'obtingués el rècord de quatre d'aquella curiosa manera. També sobten les minses tres copes d'Europa. Sí, potser aviat seran quatre. Cap desig d'aigualir el vi quan just s'ha acabat la modèlica rua i avui toca festa a l'estadi. De ben segur, aquesta reflexió pertany a l'endemà de Wembley i tocaria fer-la als màxims responsables. En positiu. Totalment en positiu. Perquè mai com ara el Barça ha estat tan a prop de quadrar el trencaclosques de les 50.000 petites peces d'aquest complex, complicadíssim club. La solució de continuïtat en l'èxit jeu a les mans de dues persones, només dues. El president i l'entrenador. Rosell, si troba d'una vegada el lloc institucional per ser capaç d'oferir al seu tècnic allò que li demani, mentre gestiona el club i el treu del pou deficitari. Al mandatari l'esperen sense treva dos fronts d'altura. El primer, reforçar la plantilla de valent per evitar que l'enèsim assalt del Madrid sigui el definitiu. El segon, tan important com l'esmentat, aturar els cops baixos de Florentino així que sorgeixin. És fàcil d'imaginar que els ideòlegs de la Casa Blanca, gent sense cap mena d'escrúpols, ja han fixat la pròxima diana, el proper objectiu. Es diu Guardiola. Si li acaben la paciència i trenquen l'estabilitat, creuen, posaran punt final al bell somni català. S'hi dedicaran ara en cos i ànima, que així són de previsibles.
Per força, el president i el tècnic hauran d'anar a l'una com ungla i carn, perquè si les conxorxes són terribles, també poden resultar fantàstiques les compensacions en la seva unió d'interessos. De la seva comunió absoluta, sense escletxes, es pot forjar aquest puzle complet, perseguit en el decurs de 120 anys utòpics i que ara tenen a tocar. Rosell, si sap guardar el mas. Guardiola, si entén de manera definitiva que la seva missió professional és consolidar aquest Barça, aliè a futurs personalismes, que si no guanya, serà a prop de fer-ho durant anys. Tanta càrrega de Madrid, tanta dèria i tant de Mourinho obeeix a la visceral por que genera allà aquesta visió. Falta només una miqueta per poc que ho desitgin aquest parell. Si saben separar el gra de la palla, l'important del prescindible, l'històric de l'anecdòtic. D'ells dos, depèn.