Strauss-Kahn

Tens un bon embolic, que segurament no es resoldrà espolsant-te unes faldilles de sobre. La foto ja ha tingut el seu preu; t'han detingut als Estats Units perquè responguis a acusacions de retenció i violació d'una cambrera de 32 anys. Hi ha qui diu que tot és un muntatge, d'altres apunten a una relliscada teva, i d'altres diuen que ets capaç d'això i més. Potser no sabrem mai la veritat.

En sabem el resultat: la teva carrera política ja no val un ral. I això ens afecta a tots, perquè ets una de les persones més influents de la Terra. Tant, que el teu arrest ja ha fet tremolar les borses. Com a director del Fons Monetari Internacional, havies mirat de reconduir els rescats de les economies nacionals en situació de fallida. Diuen que no ho estaves fent del tot malament. I ara havies de ser l'home alternatiu a Sarkozy a l'Elisi, l'esperança de les esquerres franceses per canviar el color del seu rei republicà.

Les teories conspiratòries han començat a emergir i, vés a saber, potser alguna l'encerta i tot. Però la vida ens ensenya que la teoria més fiable sol ser la més òbvia, que sol coincidir amb la més primària. Potser resulta, Dominique Strauss-Kahn, que en aquella habitació d'hotel no vas tenir en compte ni qui eres, ni què representaves, ni quines coses posaves en perill. Potser un cervell privilegiat com el teu va abdicar una estona i va cedir el pas a un altre òrgan. Potser no vas pensar que al davant tenies una persona. Si fou així, així t'ho hauran de fer pagar. I punt final a una promesa.